Vladímir Putin és un president imprevisible. En aquest sentit, hi ha una pregunta que torna a aparèixer als despatxos de les capitals europees: què passaria si el president rus decidís comprovar fins on arriba realment la determinació de l’OTAN? No amb una invasió a gran escala, ni amb una guerra declarada contra l’Aliança, sinó amb alguna cosa més petita, ambigua i prou calculada per obligar els seus membres a decidir si responen.
Aquesta és una de les hipòtesis que apareixen en recents avaluacions d’intel·ligència dels Estats Units, segons fonts coneixedores dels informes que cita la cadena nord-americana CNN. Ara bé, preveure una cosa imprevisible és molt més complex del que sembla. Els escenaris van des d’un ciberatac fins a una incursió limitada en territori aliat. L’objectiu, segons aquestes anàlisis, no necessàriament seria conquerir territori, sinó posar a prova la cohesió occidental i, sobretot, el compromís amb l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord: l’atac contra un membre és considerat un atac contra tots.
Els objectius de Putin
El detall important és precisament aquest: no caldria una guerra convencional per crear una crisi majúscula. Una operació prou limitada per mantenir l’ambigüitat podria obligar els governs europeus i els Estats Units a decidir si el moment exigeix una resposta militar o si encara és possible contenir l’escalada.
Les fonts citades situen els països bàltics i Polònia entre els escenaris que més preocupen. No és casualitat. Són membres de l’OTAN situats a la frontera amb l’espai rus i, en el cas dels bàltics, territoris especialment exposats a qualsevol intent de Moscou de posar en dubte la capacitat de l’Aliança per defensar els seus membres més vulnerables.
Però a més a més de la incertesa sobre què podria fer Putin per provocar aquesta crisi, i hi ha una altra incògnita: quan? Les avaluacions nord-americanes no descriuen necessàriament una ofensiva imminent. El marge temporal s’estén dels pròxims mesos als pròxims anys. Una de les variables que podria determinar la decisió de Putin seria també l’evolució de la guerra d’Ucraïna. Si Moscou no aconsegueix una sortida que pugui presentar com una victòria, alguns funcionaris nord-americans i de l’OTAN consideren possible que el Kremlin busqui una nova manera d’incrementar la pressió sobre Occident.
De fet, alguns senyals ja han traspassat les fronteres ucraïneses. Drons russos han penetrat en l’espai aeri polonès i un aparell carregat d’explosius va impactar contra un edifici a Romania durant un atac contra un port ucraïnès proper. Aquesta mateixa setmana, Alemanya ha investigat un dron amb explosius militars localitzat en una zona restringida d’un aeroport, que els Estats Units atribueixen a un servei d’intel·ligència rus. Berlín encara no ha fet pública una conclusió definitiva.
Com es prepara l'OTAN?
Tot això passa mentre l’OTAN intenta preparar-se per una guerra que no s’assembli necessàriament a la d’Ucraïna. El problema no és només Rússia. També ho és la capacitat occidental per sostenir un conflicte prolongat. La guerra ha consumit enormes quantitats de munició i interceptors antiaeris, i els Estats Units han vist reduïdes les seves reserves d’alguns sistemes essencials.
Això converteix la dissuasió en alguna cosa més que una qüestió de discursos. Perquè dissuadir Putin significa convèncer-lo que l’atac no li sortirà a compte. I per aconseguir-ho cal tenir armes, aliats disposats a utilitzar-les i, sobretot, la certesa que tots reaccionaran de la mateixa manera. La paradoxa és que el principal risc per a l’OTAN potser no seria una gran guerra, sinó una crisi prou petita perquè alguns dubtin de si realment ho és. Putin no necessitaria derrotar l’Aliança. Només necessitaria descobrir fins a quin punt està disposada a defensar-la.