Carregant...

L’Assemblea General de les Nacions Unides vota aquest divendres una proposta impulsada pel Togo per deixar enrere progressivament la projecció de Mercator, el mapa del món que durant segles ha servit per representar la Terra als llibres de text, les aules i tota mena de documents. El problema és que, tot i que va ser dissenyat per facilitar la navegació, aquest sistema distorsiona considerablement la mida dels territoris i fa que l’Àfrica sembli molt més petita del que és.

La projecció va ser creada el 1569 pel cartògraf flamenc Gerardus Mercator. El seu objectiu era pràctic: ajudar els mariners a orientar-se i traçar rutes sobre un mapa pla. Per aconseguir-ho, però, va haver d’alterar la proporció dels territoris. Com més a prop dels pols, més grans apareixen les superfícies.

L’exemple més conegut és el de Groenlàndia i l’Àfrica. En un mapa de Mercator, l’illa danesa sembla tenir una superfície semblant a la del continent africà. En realitat, l’Àfrica és unes catorze vegades més gran que Groenlàndia. També Europa i Amèrica del Nord apareixen visualment més grans, mentre que les zones situades a prop de l’equador queden reduïdes.

"És hora de canviar la narrativa"

Per al govern del Togo, però, el debat va més enllà de la cartografia. El ministre d’Exteriors, Robert Dussey, defensa que la representació del món també ha contribuït a crear una determinada percepció sobre el pes dels diferents continents. “És hora de canviar la narrativa”, ha afirmat.

La iniciativa forma part de la campanya #CorrectTheMap, que reclama una representació més fidel de la superfície terrestre. La Unió Africana va donar suport a la campanya l’agost del 2025, i més d’11.000 persones han signat una petició per promoure el canvi.

Els seus promotors proposen utilitzar la projecció Equal Earth, creada el 2018 per un equip internacional de cartògrafs. Aquest sistema respecta millor la proporció de les superfícies i permet veure amb més precisió el pes territorial de cada regió. No elimina, però, totes les deformacions: representar una esfera sobre un paper sempre obliga a sacrificar alguna propietat.

Una crítica que fa dècades que dura

La crítica a Mercator tampoc és nova. Des de fa dècades, geògrafs i historiadors han assenyalat que la projecció pot reforçar una visió del món centrada en les potències del nord. Alguns activistes han arribat a parlar de “colonialisme cartogràfic”, en considerar que la manera de representar els continents també pot influir en la percepció del seu pes polític, econòmic i demogràfic.

La resolució que es vota a l’ONU no obligaria els països a substituir els seus mapes de manera immediata. La seva importància és sobretot política i simbòlica. Si prospera, el Togo vol que serveixi per impulsar canvis en l’educació, els materials escolars i les eines tecnològiques.

El govern togolès ja prepara una trobada a Lomé, la capital del país, amb la Unesco, la Unió Africana i empreses tecnològiques per estudiar com aplicar la nova representació. Al darrere d’una qüestió aparentment tan tècnica hi ha, doncs, una batalla per la manera com es representa el món. Perquè els mapes no només serveixen per situar països i continents: també poden condicionar la manera com els veiem.