Una tarda de campanya electoral a Dublín va marcar per a Siobhán Fenton el moment en què va començar a veure com s'esquerdava la perspectiva que el Sinn Féin acabés liderant un govern a Irlanda. Era maig del 2024 i els representants del partit treballaven per fidelitzar vots en un barri tradicionalment favorable als ideals que encarnaven. De sobte, però, un home va llançar-los monedes des d'un balcó al crit de "traïdors del Sinn Féin", "Irlanda és plena" i "Mary Lou Mohammad", en al·lusió a la líder de la formació, Mary Lou McDonald, a qui Fenton assessorava. L'escena evidenciava un canvi de fons en una part de l'electorat obrer: el sentiment antiimmigració guanyava terreny en bastions on el Sinn Féin havia donat per descomptat el suport. Aquell malestar va acabar afectant unes eleccions locals i europees que el partit afrontava com l'avantsala d'una victòria històrica a les generals.
"Quan el partit es va adonar de com de malament havien anat les coses, ja era massa tard", explica Fenton en una entrevista a The Guardian, on admet que "l'extrema dreta s'havia infiltrat en molts bastions del Sinn Féin i no ens n'havíem adonat". Ara, trencant amb la imatge d'hermetisme que ha envoltat històricament la formació, l'exassessora relata aquella etapa al llibre Ourselves Alone: Sinn Féin Behind Closed Doors [Nosaltres sols: el Sinn Féin a porta tancada]. Segons descriu a l'obra, l'auge de la xenofòbia entre sectors de la base va agafar desprevinguda la direcció i la va deixar temporalment sense resposta. "Hi va haver un moment de pànic genuí i absolut i simplement no sabíem què fer", recorda Fenton, que assegura que al partit li costava adaptar-se perquè la situació començava a semblar "fora de control".
Fenton, de 34 anys, respon poc al perfil habitualment associat als Shinners, el nom informal —i sovint despectiu— amb què es coneixen els simpatitzants del Sinn Féin. Va créixer en una família de classe mitjana de Belfast que rebutjava la violència dels Troubles i se sentia més pròxima al nacionalisme constitucional que al republicanisme armat. A principis del 2020, la formació li va oferir incorporar-se al seu equip a Dublín, en un moment en què encara arrossegava entre alguns sectors la percepció de ser una organització opaca i condicionada per antics dirigents de l'IRA a banda i banda de la frontera, una visió que Fenton, després d'anys de contacte directe amb la cúpula, qüestiona. La seva arribada va coincidir, a més, amb un moment d'eufòria electoral. El Sinn Féin acabava d'obtenir el 24,5% dels vots a les generals irlandeses i havia superat el Fianna Fáil i el Fine Gael, els dos grans partits centristes que s'havien alternat en el poder durant un segle.
L'ascens del Sinn Féin aleshores s'explicava, en gran part, per la figura de McDonald, que va aconseguir projectar el partit com una alternativa renovada davant d'un electorat jove i especialment crític amb l'establishment per la crisi de l'habitatge. El resultat del 2020, però, va deixar una sensació agredolça, ja que la formació d'esquerres va ser la més votada, però no va obtenir la majoria en escons. Això va permetre al Fianna Fáil i al Fine Gael sumar forces i formar una coalició que va mantenir el Sinn Féin a l'oposició. Malgrat quedar fora del govern, el partit va sortir d'aquelles eleccions reforçat com a principal aspirant a liderar el país en la següent cita electoral.
La llarga caiguda
Durant els tres anys següents, ja instal·lada a Dublín, Fenton va viure de prop l'eufòria d'un Sinn Féin que continuava escalant a les enquestes mentre la coalició governamental perdia suport. El desenllaç d'aquell viatge, però, és el que relata en un capítol del llibre titulat The long fall [La llarga caiguda], en què descriu una combinació d'errors interns i un clima social cada vegada més volàtil. Segons Fenton, el partit no va saber reaccionar a temps davant d'una xenofòbia alimentada per la crisi d'habitatge, l'augment del cost de la vida, l'arribada de migrants i refugiats i l'activisme de l'extrema dreta a les xarxes socials. "Érem en un angle mort", resumeix. A parer seu, les restriccions de la covid-19 i la concentració de l'activitat política en l'àmbit parlamentari van desconnectar el Sinn Féin de la realitat, ignorant fins a quin punt havien arrelat les teories de la conspiració i l'hostilitat contra els musulmans.
En plena crisi interna, Fenton va intentar convèncer els principals dirigents del Sinn Féin que calia tornar a escoltar les bases i afrontar de manera directa el malestar que s'estava estenent als barris. La seva proposta implicava recuperar el contacte "porta a porta", parlar sense filtres de les preocupacions de les comunitats i, alhora, deixar clar que convertir migrants i refugiats en caps de turc era "la resposta equivocada". El desenllaç, però, va acabar confirmant els seus pitjors temors. En la següent cita electoral, el Fianna Fáil i el Fine Gael van mantenir-se al poder i el Sinn Féin no va culminar l'ascens que anys abans semblava encaminat a portar-lo al govern. El contracte de Fenton no va ser renovat i ella va tornar a Belfast, on actualment treballa com a escriptora i analista. També va abandonar la militància del Sinn Féin.