El centrista Fianna Fáil (FF) de Micheál Martin, líder de l'oposició, ha guanyat les eleccions generals celebrades dissabte a Irlanda, en obtenir 38 dels 160 escons en joc, un més que l'esquerrà Sinn Féin.

Després de dos dies de recompte, el resultat final ha confirmat que el partit republicà dirigit per Mary Lou McDonald ha acabat amb el bipartidisme en aquest país, en el qual els centristes s'han repartit el poder durant més de 80 anys amb el Fine Gael (FG) del primer ministre, el democristià Leo Varadkar, que ha aconseguit 35 escons.

Martin i Varadkar han estat derrotats sorprenentment per McDonald, que ha iniciat ja contactes amb altres formacions minoritàries, com els verds o laboristes, i amb diputats independents i esquerrans per tractar del formar un Govern progressista, ja que cap partit no ha arribat a la majoria absoluta.

Malgrat que els centristes tenen un escó més, el Sinn Féin ha estat el partit més votat en els comicis, en obtenir el 24,5 % dels sufragis de primera preferència, davant el 22,2 % del FF, el 20,9 % del FG, el 7,1 % del Partit Verd i el 4,4 % del Laborista.

Els dos grans partits confiaven que el complex sistema electoral, que permet la transferència de vots entre aspirants -procedents de segones i posteriors opcions expressades a la papereta-, els anava a proporcionar en els següents recomptes més escons que al Sinn Féin.

Així ha estat en anteriors comicis, ja que, tradicionalment, els republicans eren menys atractius per a una gran part de l'electorat per la seva relació amb el passat conflicte nord-irlandès, si bé McDonald, que va substituir el 2018 l'històric Gerry Adams, representa a una nova generació sense vincles amb la lluita armada.

La realitat és que el transvasament de vots del Sinn Féin se'n va anar a altres formacions d'esquerres i ni tan sols els seus estrategs no s'esperaven aquest espectacular resultat i, per això, van presentar menys candidats que els seus dos grans rivals en les 39 circumscripcions.

En cas contrari, reconeixen el FG i el FF, els republicans haurien guanyat les eleccions amb un marge més ampli i, en conseqüència, semblen disposats a cedir-los la iniciativa perquè explorin opcions de Govern amb el bloc de l'esquerra.

"Qui sap, potser seré la pròxima 'taoiseach' (primer ministre en gaèlic)", va ser la resposta que va donar aquest dilluns McDonald quan va ser preguntada al carrer per les seves opcions per liderar el pròxim Executiu.

La campanya del Sinn Féin

La líder nacionalista, dublinesa de 50 anys, ha estat la gran protagonista d'uns comicis que han transformat el tauler polític irlandès, atacant els punts febles de la pròspera economia nacional, que registra la taxa de creixement més alta d'Europa i la plena ocupació.

En aquest sentit, ha sabut transformar en vots el descontentament d'una gran part de la ciutadania, entre ells els més joves, amb la crisi de l'habitatge, l'encariment del lloguer o el deteriorament de la sanitat pública.

"Aquesta campanya ha girat entorn del canvi. La gent ha votat Sinn Féin perquè estigui al Govern, perquè marqui la diferència, per posar-nos a prova, per complir les promeses," ha explicat McDonald en una entrevista amb la cadena pública RTE.

Ha insistit que vol un Govern progressista i, encara que no descarta una coalició amb democristians o centristes, ha dit que preferiria governar sense el suport de FG o FF.

Per la seva part, Varadkar i Martin continuen insistint, encara que cada vegada amb la boca més petita i amb ambigüitats, en que no pactaran amb els republicans pel seu passat violent i les seves polítiques econòmiques, que titllen de populistes i radicals.

El ministre de Finances i director de campanya del FG en aquestes eleccions, Paschal Donohoe, ha afirmat que, "probablement", el seu partit "mantindrà algun tipus de contacte amb el Sinn Féin" quan es coneguin els resultats, però ha repetit el missatge del seu líder sobre el rebuig de formar govern amb McDonald.

Els democristians creuen que podria atreure alguns independents i partits minoritaris, però fins i tot aquesta opció podria no ser viable si no es donen els números necessaris, per la qual cosa Varadkar no ha descartat formar una gran coalició amb el seu rival històric, el Fianna Fáil.

Els democristians ja van permetre al FG governar en minoria durant la passada legislatura amb un acord amb què van donar suport als pressupostos generals i es van abstenir en votacions parlamentàries clau, com mocions de censura.

No obstant això, aquesta col·locació els ha costat vots en aquestes eleccions, ja que la ciutadania considera que existeix "conxorxa" entre els fins ara grans partits irlandesos per continuar repartint-se el poder.

El que és segur és que, després de l'anunci dels resultats finals, arrenca ara un llarg període de negociacions que podria encallar-se davant de la falta d'opcions viables, la qual cosa forçaria unes noves eleccions.