Éric Ciotti, president del partit de centredreta francès Els Republicans, ha denunciat aquest diumenge que el seu despatx a Niça ha patit un atac durant la nit. A través d'una piulada ha compartit una imatge de l'exterior de l'oficina en la qual es veu el vidre principal trencat després d'haver estat apedregat. També han deixat una pintada amenaçadora que diu "la moció (de censura) o la llamborda" ("la motion ou le pavé"), un acte de vandalisme que arriba un dia abans que l'Assemblea Nacional voti dues mocions de censura contra el govern del president Emmanuel Macron després que aprovés per decret la impopular reforma de les pensions.

El líder dels Republicans ja va avançar que el seu grup no votaria a favor de la moció, fet que impediria que tirés endavant, i després de l'atac ha refermat la seva posició. "Els matons que han fet això volen pressionar violentament el meu vot dilluns" ha denunciat Ciotti, que ha deixat clar que, malgrat l'amenaça, mai cedirà "als nous deixebles del Terror", en referència al període de la Revolució Francesa marcat per la violència i la radicalització política.

Ciotti ha rebut el suport d'alguns diputats, majoritàriament del seu signe polític, tot i que alguns de l'esquerra, com ara Jérôme Guedj (NUPES), també han expressat públicament el seu rebuig cap a l'acte violent, que s'emmarca en unes jornades de gran tensió a diverses ciutats del país. Una de les reaccions més comentades, però, ha estat la de Jean-Luc Mélenchon, líder de la coalició d'esquerres Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) que dona suport a la moció de censura plantejada pel grup parlamentari centrista i regionalista LIOT. Mélenchon ha admès en declaracions a Le Figaro que "no es pot aprovar l'atac a un càrrec parlamentari" i just després ha afirmat que "si no volen violència, acceptin la democràcia". 

Prosperarà la moció de censura contra el govern francès?

El govern francès encapçalat per la primera ministra Elisabeth Borne, però que té com a màxim representant el president Emmanuel Macron, s'enfrontarà aquest dilluns a dues mocions de censura. La primera, presentada per LIOT es planteja com una moció transversal que aspira a aconseguir un apmpli suport. La segona l'ha presentat la ultradreta, tot i que Marine Le Pen ja va avançar que votaria qualsevol moció de censura, encara que impliqués alinear-se amb l'esquerra. L'Assemblea Nacional de França té 577 escons, i perquè una moció de censura tiri endavant es necessita majoria absoluta, és a dir, 289 escons. Tanmateix, actualment aquesta majoria absoluta se situa en els 287 vots, perquè hi ha quatre escons vacants a la cambra baixa. El partit del president Macron, La República en Marxa, té 250 escons, i tenint en compte que Els Republicans, que tenen 61 escons, hi votaran en contra, tot sembla apuntar que la moció no prosperarà.

Tot i que Ciotti no guarda especial simpatia cap a Macron, veu amb bons ulls la reforma de les pensions i va afirmar que els seus diputats no donarien suport a les mocions de censura per no participar "en una coalició d'extrems". Així i tot, Els Republicans estan força dividits, i l'antic número dos del partit, Aurélien Pradié, encapçala un grup de díscols que volen trencar amb la disciplina de vot i donar suport a la moció. "Els Republicans no pretenen convertir-se en la crossa de Macron", va asseverar aquesta setmana en declaracions a franceinfo.