Ja fa un any que Armènia i l'Azerbaidjan van arribar a un acord de pau que posava fi al que ja s'ha batejat com la II Guerra de Nagorno-Karabakh, la qual va enfrontar ambdós països pel territori que forma la República d'Artsakh. Després de sis setmanes d'enfrontaments, l'ofensiva de l'Azerbaidjan va obligar el govern armeni a demanar un alto al foc després de perdre el 70% del territori. Erevan controlava des dels 90 aquest territori de històricament armeni però reconegut internacionalment com part de l'Azerbaidjan després que Stalin el cedís per decisió personal.
Però quina és la situació un any després? Doncs es podria dir que tensa, dolorosa i, molt probablement, inacabada. I és que des de l'alto al foc, les acusacions mútues entre ambdós països, l'intercanvi d'atacs militars i la destrucció de patrimoni continuen marcant el dia a dia de milers de persones. Especialment, les que viuen al territori de Nagorno-Karabakh.
Evolució dia a dia de tot el conflicte durant l'any 2020
Milers de desplaçats
La guerra va provocar que 40.000 armenis que vivien en els territoris actualment ocupats per l'Azerbaidjan marxessin a Armènia, acollits per familiars o cases de l'Estat. Per altra banda, hi ha encara 80.000 persones que viuen en el que queda de la República d'Artsakh, que és la seva capital, Stepanakert, i els voltants; en total una àrea de 3.500 km2.
"Malgrat totes les dificultats i el patiment durant la guerra, el poble de Nagorno-Karabakh es manté ferm en la voluntat de defensar els seus interessos nacionals i el seu dret de viure al país dels seus avis i besavis i de criar els seus fills allà", explica a ElNacional.cat Sarkis Hakobyan, president de l’Associació Armènia a Catalunya (Ararat) i jove ambaixador de la diàspora armènia a Espanya, que fa menys d'un mes va viatjar a Stepanakert i va poder conèixer de primera mà quina és la situació actual.
Un home camina per Stepanakert, la capital de la República d'Artsakh / Foto: Europa Press
"Cap dels meus amics ha expressat la seva voluntat d'emigrar a un altre país en busca d'una vida millor. Confien que algun dia arribarà la pau definitiva i el reconeixement internacional de la República d'Artsakh", explica tot afegint que "sota cap jurisdicció es pot imaginar el territori de Nagorno-Karabakh sota control de l'Azerbaidjan amb un estatus especial d'autonomia". "El poble d'Artsakh vol viure amb seguretat i això només és possible amb la unió a Armènia o com un Estat independent", reivindica.
Incursions i baixes
Tot i l'alto al foc, forçat per Rússia, país que té relacions amb ambdós països, el cert és que en el darrer anys s'han produït incursions de tropes azerbaidjaneses en territori armeni, com la que manté una alta tensió encara ara a banda i banda del Llac de Sev Lich, i que s'ha estès a les províncies de Syunik i Gegharkunik.
Des de l'inici d'aquesta ofensiva de l'Azerbaidjan han mort vuit militars armenis, sis han estat capturats i 39 ferits. Per part de l'Azerbaidjan, han patit dues baixes i tres ferits. Aquest dimarts, un civil armeni va ser abatut i tres més van ser ferits també per tropes azerbaidjaneses, segons va denunciar el govern armeni.
Aquestes xifres es multipliquen si parlem de tot el conflicte. Per part d'Armènia, les baixes van ser de 4,065 efectius, i hi ha 11.000 ferits, 231 desapareguts i més d'una seixantena capturats. També van morir 88 civils. Per part de l'Azerbaidjan, el seu exèrcit va perdre gairebé 3.000 soldats, 14 van ser capturats i sis estan desapareguts. També van caure en combat més de 500 mercenaris sirians enviats per Turquia des del Kurdistan ocupat.
Què passa en territori ocupat?
Ja no queda cap armeni en els territoris que l'Azerbaidjan ha ocupat, així que el país s'ha afanyat a poblar-lo tant amb els mercenaris sirians que van lluitar per conquerir-los -molts d'ells són jihadistes i islamistes que havien format part del Daesh o d'altres organitzacions fonamentalistes- i per civils azerbaidjanesos, segons denuncia Hakobyan.
Segons alguns vídeos publicats a les xarxes, efectius de l'Azerbaidjan han destruït el patrimoni cultural i històric armeni del territori, com les creus jachkars, declarades patrimoni mundial de la humanitat per la UNESCO, a més d'escoles, escultures i centres culturals.
Watch this tribe called #Azerbaijan taking the Crosses down in the occupied #Artsakh one by one. (Date unknown)https://t.co/OL1Tc5MZgX pic.twitter.com/lMfkzu2lzi
— Jora (@TheScarmind) November 10, 2021
Tanmateix, el mateix Hakobyan avisa que "Armènia no considera el conflicte resolt amb l'ús de la força, sinó que la solució definitiva ha de ser només mitjançant els acords del grup de Minsk de l'OSCE: una solució pactada i dialogada que respecti el dret del poble armeni de viure a les seves terres".
Hakobyan també explica que Turquia està instal·lant bases militars en els territoris ocupats, cosa que incomoda països com Rússia i Iran, que tot i voler la pau a la regió, no estan disposats a veure com el règim d'Erdogan augmenta la seva influència a la zona. A més, preocupa especialment al règim dels aiatol·là l'arsenal israelià que utilitza l'exèrcit azerbaidjanès a pocs quilòmetres de la seva frontera.
Què es pot esperar en el futur?
Per ara, no sembla que cap dels dos països vulgui reprendre la via bèl·lica. Tanmateix, la situació a Erevan i Bakú són ben diferents. Mentre a aquesta última l'aniversari de la fi de la guerra es va convertir en una autèntica festa de commemoració, a la capital armènia van tornar a produir-se manifestacions contra el govern, al qual responsabilitzen de la derrota amb l'Azerbaidjan.
Tropes azerbaidjaneses celebren l'aniversari de la invasió de Nagorno-Karabakh / Foto: Efe
Imatge principal: un soldat armeni contempla les ruïnes provocades per la guerra / Foto: Europa Press