Mentre el món conté la respiració davant de l'escalada bèl·lica entre Israel i Palestina, l'Azerbaidjan ha tornat a violar les fronteres d'Armènia després que fa uns mesos ja s'annexionés per la força la major part del territori de la República d'Artsakh. I aquest cop ho ha fet entrant en territori reconegut internacionalment com armeni.
Es tracta d'una incursió realitzada el passat 12 de maig per l'exèrcit azerbaidjanès al Llac de Sev Lich (Llac negre). Situat al sud-est del país, aquest llac és compartit per ambdós països però és de vital importància per al subministrament d'aigua dels municipis armenis de la zona.
Segons va denunciar Armènia, la incursió azerbaidjanesa va arribar als tres quilòmetres de distància i anava dirigida cap a la localitat armènia de Verishen. "Aquestes accions són intolerables per a Armènia perquè es tracta d'un atac al nostre territori sobirà", va dir el primer ministre armeni, Nikol Pashinyan. "Armènia no pot suportar la situació actual... El nostre objectiu principal és resoldre aquest problema mitjançant negociacions i per mitjans diplomàtics. Però aquesta és una de les opcions", va agregar.
Què pretén l'Azerbaidjan?
La resposta, en part, la va donar hores després el mateix Ministeri de Defensa armeni, que va acusar les forces azerbaidjaneses de "dur a terme algunes obres en una de les seccions frontereres de Syunik amb el pretext de 'reforç de la frontera'". "Després de les accions preses per l'exèrcit armeni, les forces azerbaidjaneses van aturar aquestes obres", va afegir el ministeri.
I és que aquest llac està situat a poc més d'una cinquantena de quilòmetres de la frontera d'Armènia amb la República autònoma de Nakhtxivan, enclavament azerbaidjanès completament aïllat de la seva mare pàtria. A més, l'operació va coincidir amb l'amenaça que el president azerbaidjanès, Ilham Aliyev, va fer d'envair la localitat de Syunik -situada una mica més al sud que el llac- per forçar la construcció d'un corredor amb la República autònoma de Nakhtxivan.
Actualment, però, la situació s'ha estabilitzat i ambdós països estan negociant la retirada dels soldats amb la mediació de Rússia, país que ja va forçar un pacte entre les dues nacions durant el conflicte per la República d'Artsakh. A més, malgrat la tensió produïda per la situació, no es van produir trets entre militars.
El compromís català
Precisament aquest dilluns, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha rebut representants de la comunitat armènia a Catalunya. Segons ha pogut saber aquest diari, la Cambra farà una declaració institucional en la qual demanarà l'alliberament dels presoners de guerra armenis i condemnarà la violació de la integritat territorial d'Armènia.
Imatge principal: el llac Sev Lich / Foto: Albero