Desenes de milers de persones es van mobilitzar aquest dissabte, 12 de setembre, en més de 35 ciutats d’Alemanya contra l’extrema dreta i la normalització d’Alternativa per Alemanya (AfD). Les convocatòries van reunir reivindicacions diverses: des de la defensa de la democràcia fins a la petició que les institucions estudiïn l’obertura d’un procediment davant del Tribunal Constitucional Federal per determinar si el partit compleix les condicions per ser prohibit. Campact va situar la participació en gairebé 150.000 persones en una vintena de ciutats, mentre que la iniciativa PRÜF va calcular unes 130.000 persones en les mobilitzacions vinculades a la seva jornada i a organitzacions aliades.
Entre les concentracions més nombroses hi va haver la d’Hamburg, amb 25.000 assistents segons la policia, la de Düsseldorf, amb almenys 20.000, i la de Berlín, on la policia en va comptabilitzar 18.000 i els organitzadors 32.000. A Múnic es van reunir 12.000 persones, mentre que també hi va haver protestes a Ratisbona, Leipzig, Mainz, Saarbrücken, Magdeburg i altres ciutats.
Diferents moviments, una protesta contra l’extrema dreta
Les mobilitzacions no responien, però, a una única convocatòria ni compartien exactament els mateixos objectius. PRÜF reclama que els partits classificats pels serveis de protecció constitucional com a sospitosos o confirmats d’extremisme de dretes siguin examinats pel Tribunal Constitucional Federal. La plataforma Zeit zum Handeln, per la seva banda, defensa la societat civil, el manteniment del cordó sanitari davant l’AfD i les polítiques de protecció de la democràcia, i també demana que el govern federal i el Bundesrat estudiïn l’obertura d’un procediment contra el partit. La campanya AfD-Verbot Jetzt sí que defensa explícitament impulsar un procés que pugui acabar amb la seva prohibició. A Düsseldorf, una de les protestes més clarament dirigides contra l’AfD, la marxa va transcórrer pacíficament sota el lema "Ni un pas enrere! Contra l’AfD i l’agitació de dretes". A Hamburg, la mobilització va recórrer el centre de la ciutat i va passar per davant de la seu del partit, amb la demanda que el Bundesrat promogui davant del Constitucional l’examen d’un possible procediment de prohibició.
El cas de Berlín va tenir un caràcter més ampli. Set columnes de manifestants van confluir al Rotes Rathaus amb reivindicacions relacionades amb la protecció de la democràcia, l’antiracisme, la justícia social, el clima, la mobilitat i els drets de les dones i del col·lectiu queer. La campanya per sotmetre l’AfD a examen constitucional hi era present, però no constituïa l’únic motiu de la protesta. Les mobilitzacions arriben sis dies després de les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt del 6 de setembre, en què l’AfD va obtenir un 43,8% dels segons vots, davant del 17,2% de la CDU, amb una participació del 77,8%. El partit va créixer 23 punts percentuals respecte del 2021. La seva organització regional en aquest Land està classificada des del 2023 pel servei de protecció constitucional regional com a extremista de dretes confirmada, una qualificació que l’AfD ha impugnat judicialment.
Un procés que només pot decidir el Constitucional
La legislació alemanya no permet que el govern prohibeixi directament un partit. D’acord amb l’article 21 de la Llei Fonamental, només el Tribunal Constitucional Federal pot prendre aquesta decisió. El Bundestag, el Bundesrat o el govern federal són els tres òrgans que poden presentar una sol·licitud perquè s’iniciï el procediment. El precedent del NPD, resolt el 2017, mostra l’elevat llindar jurídic d’una eventual prohibició. El Constitucional va considerar que el partit perseguia objectius contraris a l’ordre democràtic, però no el va prohibir perquè no hi veia prou possibilitats que pogués materialitzar-los. El tribunal exigeix que hi hagi una actuació activa i planificada contra l’ordre democràtic i indicis suficients que aquesta actuació pugui tenir èxit.
El debat polític guanya força
El debat polític també s’ha intensificat després del resultat de Saxònia-Anhalt. El ministre president de Renània del Nord-Westfàlia, Hendrik Wüst, de la CDU, ha proposat una comissió conjunta entre la federació i els Länder per reunir serveis de protecció constitucional, juristes i especialistes i estudiar quins instruments legals són possibles. El govern federal s’ha mostrat favorable a examinar el marc jurídic disponible, però el canceller Friedrich Merz continua expressant dubtes sobre les possibilitats d’èxit d’un eventual procediment i sosté que una prohibició no resoldria les raons per les quals molts electors voten l’AfD. A hores d’ara no hi ha cap procediment de prohibició aprovat pel Bundestag, el Bundesrat o el Govern federal, ni tampoc consens polític per iniciar-lo. El debat se centra, de moment, en si les institucions alemanyes han de preparar i analitzar de manera sistemàtica la base jurídica que permetria portar la qüestió davant del Tribunal Constitucional.