L'expresident peruà Alberto Fujimori ha estat posat en llibertat la matinada d'aquest dijous en compliment d'una ordre del Tribunal Constitucional dictada dimarts, malgrat que el Tribunal Interamericà de Drets Humans va sol·licitar que se li mantingués a la presó. En el moment de la seva sortida del centre penitenciari, Alberto Fujimori duia posada una mascareta i, just després de travessar la porta, va abraçar la seva filla, Keiko Fujimori, la líder del partit fujimorista Força Popular, i el seu fill Kenji.
A la porta de la presó, les desenes de seguidors que portaven concentrats durant tot el dia han rebut Fujimori amb crits de joia, música i focs artificials. L'expectació sobre l'alliberament de l'expresident ha provocat que el cotxe estigués durant prop de 30 minuts sense poder avançar pels carrers pròxims, envoltat de seguidors, policies i professionals dels mitjans de comunicació.
Desafiament al Tribunal de Drets Humans
El Tribunal Constitucional va ordenar aquest dimarts la llibertat immediata d'Alberto Fujimori amb els vots de tres dels seus actuals sis membres, amb el vot diriment del president de l'alt tribunal. El Constitucional va prendre aquesta decisió després que un jutjat de la regió del sud d'Ica declarés divendres passat improcedent una primera resolució seva que restablia l'indult. Hores després de conèixer-se la decisió del Constitucional de deixar en llibertat de Fujimori, el Tribunal Interamericà de Drets Humans (CorteIDH) va dictar dimecres una resolució en què requeria l'Estat peruà que s'abstingués d'alliberar l'expresident, a fi de garantir la justícia per a les víctimes de violacions als drets humans.
La resolució, firmada pel president de la CorteIDH, Ricardo Pérez Manrique, requereix el Perú que no alliberi Fujimori fins que el Tribunal Interamericà "compti amb tots els elements necessaris per analitzar si l'esmentada decisió compleix amb les condicions establertes en la Resolució del Tribunal de 7 d'abril de 2022". L'abril de 2022, la CorteIDH va ordenar al Perú abstenir-se d'aplicar una sentència del TC que ratificava aquest indult, ja que era contrària a les sentències del tribunal internacional en els casos de les massacres de La Cantuta i Barris Alts, pels quals l'expresident va ser condemnat a 25 anys de presó.