El president dels EUA, Donald Trump, ha tornat a picar a la porta de Kim Jong-un. Però aquesta vegada el líder nord-coreà no té la mateixa necessitat d’obrir-la. L’aliança amb Rússia ha donat a Pyongyang diners, tecnologia militar i experiència directa al camp de batalla, tres actius que han reduït la pressió que durant anys va empènyer el règim a buscar un alleujament de les sancions internacionals.
El gest de Trump és significatiu. El president nord-americà ha ordenat reduir "substancialment" les maniobres militars conjuntes amb Corea del Sud, les Ulchi Freedom Shield, que han començat aquesta setmana. Trump ha justificat la decisió argumentant que Kim ha estat "respectuós" amb ell i que els exercicis transmeten un missatge inadequat a Pyongyang. La mesura recorda la suspensió d’unes maniobres similars que Trump va ordenar després de la seva primera cimera amb Kim, el 2018. Per a Corea del Nord, aquestes maniobres són des de fa dècades una prova general d’una eventual invasió. Però la concessió de Washington pot arribar en un moment en què Kim ja no necessita obtenir-ne gaire més.
Aquesta és la lectura de Victor Cha, titular de la Càtedra Corea del Center for Strategic and International Studies (CSIS). En una anàlisi recent, Cha assenyala que la diferència respecte del primer mandat de Trump és que Corea del Nord arriba ara a qualsevol eventual negociació des d’una posició de més força. En declaracions a EFE, Cha advertia que Pyongyang podria esperar fins després de les eleccions legislatives nord-americanes del novembre per intentar obtenir millors condicions.
La relació entre Rússia i Corea del Nord
La raó és Moscou. Des de l’aprofundiment de l’aliança entre Rússia i Corea del Nord, Pyongyang ha enviat soldats i armament per donar suport a l’esforç bèl·lic rus contra Ucraïna. Els serveis d’intel·ligència sud-coreans calculen que uns 15.000 soldats nord-coreans han estat desplegats a Rússia des de finals del 2024.
A canvi, el règim de Kim ha obtingut divises, béns i tecnologia militar. Un estudi publicat al març per l’Institut d’Estratègia de Seguretat Nacional de Corea del Sud estimava que Corea del Nord hauria ingressat entre 7.670 i 14.400 milions de dòlars de Rússia per l’enviament de tropes i material militar entre l’agost del 2023 i el desembre del 2025.
L’impacte també es nota en l’economia. El Banc de Corea calcula que l’economia nord-coreana va créixer un 3,5% el 2025, després del 3,7% del 2024. És la tercera expansió anual consecutiva per sobre del 3% i una de les millors etapes de creixement del país en l’última dècada.
Més enllà de l'economia
"Probablement ha tingut un gran impacte en l’impuls de l’economia nord-coreana", explicava a EFE Gabriela Bernal, experta del Centre Europeu per als Estudis de Corea del Nord. Segons Bernal, els ingressos procedents de Rússia poden haver servit no només per reforçar el sector militar, sinó també altres àrees prioritàries per a Kim.
El benefici, però, no és només econòmic. Els soldats nord-coreans han adquirit experiència en una guerra marcada pels drons i la guerra electrònica. Jeong Eun-lee, investigadora de l’Institut Coreà per a la Unificació Nacional (KINU), explicava a EFE que participar directament en un conflicte permet a Pyongyang comprovar sobre el terreny tant les capacitats dels seus soldats com les de les armes que fabrica.
Aquesta experiència pot tenir conseqüències durant anys. Rússia necessita efectius i munició; Corea del Nord necessita diners, tecnologia i coneixement militar. La guerra d’Ucraïna ha creat, així, una relació d’interdependència que reforça dos règims sotmesos a l’aïllament internacional.
La paradoxa per a Trump és clara: vol reprendre un diàleg amb Kim, però l’aliança amb Rússia ha fet que Kim tingui menys motius per negociar i més coses per exigir. La Corea del Nord que Trump va intentar convèncer el 2018 no és la mateixa que avui seu al davant. I Pyongyang ho sap.