El passat 15 de maig es declarava a l'est de la República Democràtica del Congo un nou brot d'Ebola que ja és la segona epidèmia d'aquesta malaltia més letal de la història, amb un total de 2.325 morts registrades, segons les últimes dades ofertes per les autoritats sanitàries congoleses. Amb un total de 4.945 casos confirmats, aquest brot supera al que va colpejar el mateix país entre els anys 2018 i 2020 que va causar 2.299 morts i 3.481 contagis. Tot i que encara queda lluny de les xifres registrades pel brot a l'Àfrica Occidental declarat entre els anys 2014 i 2016 que va provocar 11.000 morts i 28.000 contagis, si segueix el ritme actual de morts i contagis, la podria superar, cosa que preocupa als experts de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, assegurava en declaracions a la premsa la setmana passada que "a la velocitat actual, [aquest brot] està encaminat a eclipsar el brot d'Ebola de l'Àfrica Occidental de 2014 i 2016".
Segons ha revelat l'OMS, el virus va començar a circular a l'est congolès al febrer, encara que una investigació publicada a la revista Science a finals de juliol va situar les primeres infeccions fins i tot abans, almenys al gener. Després de declarar-se l'epidèmia a la regió d'Ituri, el virus es va propagar a la veïna Uganda, país que es va declarar "lliure d'Ebola" el 28 de juliol després de registrar 20 contagis confirmats, inclosos 15 casos considerats importats de l'RDC, entre els quals hi va haver dues morts.
L'epidèmia es correspon amb la variant de Bundibugyo, la taxa de letalitat del qual oscil·la entre el 30% i el 50% i per al qual no hi ha vacuna autoritzada o tractament específic, segons l'OMS. De fet, l'últim butlletí publicat per l'Institut Nacional de Salut Pública (INSP) de l'RDC, amb dades recopilades fins al dia 15 d'agost, la taxa de mortalitat del brot se situa actualment en el 47%.
Mancances en el rastreig, desinformació i desconfiança
La velocitat de la transmissió és tan gran que, en molts indrets del país, sobrepassa les capacitats sanitàries desplegades tant per l'estat congolès com per organitzacions com Metges Sense Fronteres (MSF), que disposa de més d'un miler de professionals mobilitzats a les regions afectades. El mateix butlletí de l'ISNP parla d'una dada important per veure les capacitats de resposta actuals al virus, la taxa de rastrejament dels contactes. L'última dada disponible la situa en el 85,3% dels contactes de persones contagiades, però els experts eleven fins al 95% la taxa idònia per detectar ràpidament les cadenes de transmissió del virus i poder localitzar casos entre persones ja localitzades prèviament.
L'OMS i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties d'Àfrica (Africa CDC) rebaixen aquesta taxa fins al 75%, que encara baixaria fins a només el 59% en el cas de la regió d'Ituri, la més afectada pel brot, segons indica MSF. De fet, segons la mateixa organització, 9 de cada 10 dels seus pacients al centre de tractament del qual disposen a Bunia, la capital d'Ituri, no eren contactes rastrejats anteriorment.
Aquestes mancances en el rastreig de positius se sumen a una altra pota en la ràpida explosió d'aquest virus: la desconfiança de la població local cap als depauperats sistemes mèdics. "Diuen que, si vas allà, a l'hospital, mors directament", admet l'Isambo Moïse a una reportera d'El País a la zona més afectada. La desconfiança de la població es trasllada, també als centres mèdics, on el personal ha de convèncer a les famílies que acceptin els tractaments i els ingressos hospitalaris per aïllar les persones positives en el virus, com també a les cerimònies funeràries, on s'ha d'evitar en tots casos el contacte amb la persona morta d'Ebola.
Una altra crisi humanitària que va per llarg
El brot, a més, se suma a una crisi humanitària ja existent a la zona, on milers de persones s'han hagut de desplaçar de casa seva en els últims anys i malviuen en campaments per on corren malalties com el còlera, el xarampió o la malària, que se sumen a la mancança crònica de recursos sanitaris, però també alimentaris. Els experts indiquen que aquest brot s'està expandint a una velocitat molt gran, que supera les capacitats de resposta en una part remota del Congo, afectada per conflictes a les seves fronteres. Molts dels nous casos es comuniquen des de zones fora de l'abast dels treballadors sanitaris en una regió amb infraestructures molt dèbils i centres de salut amb un equip mínim.
Les mancances es van traduir en una vaga de treballadors sanitaris durant dies el passat mes de juliol per protestar contra l'impagament dels seus salaris. Els sanitaris no van tornar als seus llocs fins que el Ministeri de Salut de l'RDC no els va prometre pagar-los els salaris impagats. A més a més, la desinformació també s'avança als equips mèdics i professionals i provoca que persones que poden presentar símptomes de la malaltia no vagin al metge, retardant el diagnòstic i augmentant l'exposició de nous possibles infectats. "El brot va començar amb un gran avantatge, encara està molt per davant nostre, i estem intentant recuperar el terreny perdut", afirmava Tedros.
L'Ebola és una malaltia rara, però altament contagiosa, que es pot contraure amb el contacte amb fluids corporals i superfícies contaminades i desenvolupa uns símptomes greus, sovint mortals. Dues vacunes desenvolupades específicament per lluitar contra la variant de Bundibugyo, com la que ha provocat el brot actual, ja s'estan assajant en persones per primer cop, va informar el president de l'OMS el passat dimecres. L'OMS també té previst provar si una vacuna existent contra l'Ebola podria protegir les persones contra el virus després que els estudis en animals mostressin resultats prometedors.
El brot actual ja ha matat més de 2.000 persones en tres mesos, mentre que el brot del 2014-2016 no va arribar fins a les 1.000 morts al cap de vuit mesos després de la seva declaració. Per tant, aquests esforços són molt importants per aconseguir retenir un brot que des de l'OMS auguren que podria arribar al seu pic en entre sis i dotze mesos.