Som a finals de maig i això vol dir que ja tenim aquí l'Aplec del Caragol. La festa gastronòmica popular més important de l'Estat torna a reunir collistes i visitants en una nova edició de rècord. Caragols, cervesa, música i molta festa ompliran el recinte de Fira de Lleida dels Camps Elisis del 22 al 24 de maig. L'Aplec arriba a la XLV edició en plena forma, i per saber-ne les últimes novetats i donar a conèixer la que per a molts és la millor festa de Catalunya, hem parlat amb Ferran Perdrix, president de la Federació de Colles (FECOLL) de l'Aplec del Caragol.

Què és l’Aplec de Caragol?

L’Aplec del Caragol és la festa per antonomàsia de Lleida. És més que una festa per als lleidatans; és una manera de viure i conviure. El recinte de l’Aplec s’omple amb 124 colles i 17.000 collistes, que és gairebé un 15% de la població de Lleida. Són 3 dies durant els quals el menjar i el beure són molt importants, però el retrobament amb tota la gent de les altres colles també. Som molts els que tenim marcat al calendari aquest cap de setmana perquè és el cap de setmana de tornar-se a retrobar amb família i amics. L'Aplec va sorgir amb el retorn de la democràcia. A Lleida era típic fer aplecs, sobretot a l'horta, on familiars i amics es trobaven al voltant de la taula per celebrar el final de la collita o moments importants durant l'any. L'element singular dels aplecs a Lleida són els caragols, perquè era la proteïna barata. Amb el pas dels anys això ha canviat moltíssim. Ara és un dels menjars més ben valorats de la nostra gastronomia i se’n fan milers d'elaboracions. El primer any de l'Aplec es van reunir 300 persones al riu. Al cap de dos anys ja hi havia 100 colles. Perquè vegeu com va quallar en la societat lleidatana. Això, evidentment, ha tingut una evolució. Des de la FECOLL estem molt orgullosos que l'Aplec s'hagi convertit en una festa familiar on tant la canalla com la gent gran o els adolescents gaudeix moltíssim. És una festa en la qual conviuen fins a tres i quatre generacions a les colles, i això fa que tingui un ambient i una manera de viure molt diferent de moltes altres.

Ferran Perdrix al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. / Foto: Carlos Baglietto

Evidentment, es menja i es beu molt, però no hi ha problemes en aquest sentit perquè la gent, quan passa la porta de l’Aplec, el que va és a passar-s’ho bé. A conviure. Tots som iguals, no hi ha classes socials; la gent ve a divertir-se. I la realitat és que coneixes gent a tot arreu. I això és el que hem aconseguit transmetre a una nova generació. Penseu que estem ara als 45 anys d’Aplec, amb dos de pandèmia pel mig, estem al voltant de 47 anys fent això, i totes les colles han tingut aquesta evolució, aquest canvi de caps de colla; els petits ara ja són els grans. El canvi generacional ens ha portat a un Aplec molt més ric. No hi caben més colles, no tenim l'opció de créixer massa més. I ara una mica és buscar el que sempre hem buscat des de la FECOLL: intentar que l'èxit de l'Aplec es tradueixi en un èxit i un retorn a tota la societat lleidatana i a tot el que fem a Lleida. Perquè en definitiva, Lleida sempre ha estat una ciutat de pas i volem que sigui una ciutat d'aturada, una ciutat on vinguis a gaudir de la gastronomia excel·lent que tenim i del patrimoni cultural i arquitectònic. Lleida és una gran desconeguda per a molta gent a Catalunya.

El primer any de l'Aplec es van reunir 300 persones al riu. Al cap de dos anys ja hi havia 100 colles

Parles de l'èxit d'una festa que ha anat creixent any rere any. Tens por que mori d'èxit? Quin és el límit de creixement en volum de l’Aplec?

No, en principi no és que mori d'èxit. La gent que ho viu, ho viu molt intensament i realment això fa que tingui una salut de ferro. L'espai és el que és, hem aconseguit fer una festa molt gran i per a una ciutat com Lleida, la festa que hem aconseguit vestir durant aquests anys és espectacular. Quan expliquem les xifres a fora, poques coses hi ha tan grans com l’Aplec. En l'àmbit gastronòmic segurament som la festa més gran que hi ha a tota Espanya. Mors d'èxit quan no pots celebrar la festa. Nosaltres el que hem fet és intentar fer una festa oberta, una festa en què, encara que no siguis d’una colla, puguis venir a l’Aplec. El visitant que vingui a l'Aplec volem que tingui una experiència molt bona, que realment marxi de l'Aplec havent viscut l'ambient. Perquè l'ambient el tenim, i el que nosaltres en diem ‘l'esperit de l'Aplec’, hi és. Dintre del recinte poden assistir a qualsevol de les més de cent representacions que hi ha en els tres dies de cultura popular, concerts, etc. El futur de la festa és això. En collistes no tenim massa més espai, però amb les possibilitats de visitar Lleida amb l'excusa de l’Aplec, se'ns obre una finestra molt gran. La gent que marxa amb una bona experiència ens fan d’ambaixadors. I això fa que a la pròxima edició tornem a tindre un volum encara més gran, no de collistes, que segurament estem arribant al màxim, però sí de visitants.

Enguany hi ha 124 colles. És el límit de colles que pot tenir l’Aplec?

Nosaltres el que fem és créixer de manera que totes les colles tinguin les mateixes condicions. Si creixem en un espai del recinte, ha de ser un espai que tingui embornals d'aigua i punts de llum, de manera que totes les colles tinguin les mateixes possibilitats. Avui dia ja gairebé hem cobert tot el recinte amb aquestes característiques i realment poc espai queda per aprofitar i posar més colles. Hi ha perspectives a futur de canviar de recinte. Veurem quina evolució hi ha. Ara com ara tenim dues realitats. L'espai físic és el que és i les colles gairebé ocupen tot l'espai que poden ocupar, però és que, a més, totes les colles internament estan plenes. Estan dient que no a gent que es voldria apuntar, però ja no hi ha més espai. Llavors, aquestes dues realitats fan que, si tinguéssim un espai més gran, podríem haver crescut més. Però, per altra banda, el que tenim ho estem aprofitant al màxim.

Ferran Perdrix durant l'entrevista per a La Gourmeteria. / Foto: Carlos Baglietto

Quines alternatives esteu valorant de cara a si es trasllada l’Aplec a una altra zona?

Nosaltres estem ocupant el recinte de Fira de Lleida. L'ocupem un parell de caps de setmana a l'any, però és el recinte firal de la ciutat. En tot cas, si hi hagués un canvi de recinte firal de la ciutat –que hi ha una planificació i una proposta damunt de la taula–, si s'acabés materialitzant hi ha una expectativa de creixement perquè la nova ubicació de la Fira té un espai més gran que el que hi ha ara. Però això no seria ni en un, ni dos, ni cinc anys; seria a llarg termini. En cas que avanci i es materialitzi, nosaltres ja hem demanat la carta als Reis. Hem presentat com hauria de ser aquest recinte i quines necessitats tindríem per poder-hi anar. A partir d'aquí veurem quina evolució té el projecte.

L'únic que fem és, en certs horaris, sobretot nocturns, controlar la gent que entra, fer-los passar per una sola entrada i fer un control d'accés totalment gratuït per entregar-los la polsera perquè puguin entrar dintre del recinte

La principal novetat de l'any passat va ser l'aplicació del control del recinte a certes hores del dia. Com valores el funcionament d'aquesta acció? Enguany serà igual?

Sí, vam fer la valoració amb les colles i estan encantades. Tens tota la gent de les colles que pot accedir de forma habitual per totes les entrades sense cap mena de restricció ni problema, per tant, els collistes ni se'n van a donar. A més a més, les colles tenen polseres per poder convidar a la seva colla a qui considerin: familiars, amics, etc. Per tant, per a tota aquesta gent que accedirà al recinte convidat per una colla no hi haurà cap problema. L'únic que fem és, en certs horaris, sobretot nocturns, controlar la gent que entra, fent-los passar per una sola entrada i fent un control d'accés totalment gratuït per entregar-los la polsera perquè puguin entrar dintre del recinte. Això permet dues coses: controlar què entra al recinte, per evitar armes blanques, estupefaents, i coses d'aquestes. I, per altra banda, sabem que el que hi ha dintre del recinte ha passat pel control, o sigui que realment l'ambient va ser de molta distensió perquè saps que pots estar molt més tranquil. Va funcionar molt bé, la veritat. No vam tindre cap mena de cua, la gent va entrar ordenadament sense cap tipus de problema, i les colles ens van demanar que si ho podíem continuar fent. Perquè ja et dic, l'ambient que vam al recinte, sobretot a l'horari nocturn, és que la canalla més jove podia voltar sense cap tipus de problema, es respirava un ambient de seguretat, amb la qual cosa aquest any continuarem fent-ho. És un canvi que ha vingut per quedar-se.

Ferran Perdrix remenant una cassola de caragols. / Foto: Carlos Baglietto

Hi ha alguna novetat a destacar de l’Aplec d'enguany?

Enguany el que hem fet és intentar embastar dues zones que són molt importants per a nosaltres, sobretot de cara al que dèiem, obrir la festa i que els visitants puguin vindre. Per una banda, a la plaça central el que hem fet és muntar un espai que estarà els tres dies amb activitats. Hi ha un escenari principal i una zona de degustació, amb taules per poder seure i descansar. Aquesta zona, a les hores de dinar i sopar, es convertirà en un segon restaurant. Ho farem amb l'Ajuntament de Lleida i amb Turisme de Lleida, amb una pantalla gegant que anirà fent promoció de la ciutat. I, per altra banda, el restaurant que muntem nosaltres al pavelló 4, aquest any el farem amb la Diputació de Lleida i serà el restaurant del Gust de Lleida. Hi haurà tastos i productes enfocats a explicar el relat gastronòmic de Lleida. La intenció és que tinguem també aquests espais de referència per poder gaudir de la gastronomia i una estona de tranquil·litat i comoditat dintre del recinte, especialment pensat per als visitants.