Un dels primers vídeos que vam gravar per la secció va ser 'Tres xarel·los imprescindibles'. El dia que es va publicar, un bon amic que fa vi al Penedès em va escriure i em va dir: "Laura, us heu oblidat d’Alemany i Corrio!". No és que me n’hagués oblidat, és que no sabia ni de qui m’estava parlant. Ser una nouvinguda en un sector té el gran avantatge que tot està per aprendre.
La casualitat va voler que, pocs dies després, tragués el cap pel bar de vins l’Àngelus, a Vilafranca del Penedès. Allà vaig coincidir amb tres enamorats del vi que ultimaven l’entrenament perquè se n’anaven a Madrid a participar en un famós tast a cegues. Ens van servir una copa d’una ampolla embolicada. Un vi blanc, de color groc pujat i que al nas ho tenia tot: elegància, complexitat, codony, alguna nota ja d’envelliment. Era un vi que et feia viatjar directament a la Borgonya. No tenia ni idea de quin vi era, però sabia que no l’havia tastat mai i que l’estava gaudint moltíssim. Quan vam destapar l’ampolla, la meva sorpresa va ser majúscula: era Sot Lefriec Blanc, d’Alemany i Corrio. No m’ho podia creure: el seu xarel·lo d’alta gamma, aquell que el meu desconeixement havia deixat fora de l’equació del vídeo pocs dies abans.
He cregut que havia arribat el moment d’esmenar el meu "error" i presentar-vos qui hi ha darrere d’aquest vi que mai oblidaré: Irene Alemany, copropietària del celler Alemany i Corrio. Filla del Penedès, va marxar a la Borgonya a estudiar enologia, on va conèixer el seu company de vida i de projecte, en Laurent Corrio. Després d’un temps treballant en aquesta prestigiosa zona de França, va marxar a Califòrnia, a Sonoma County. Un any i mig després, el 1999, decideix tornar, obrir el celler a Vilafranca i elaborar vins amb les vinyes que el seu avi i el seu pare havien cuidat amb molta cura.
Entre pròpies i llogades, el matrimoni treballa unes 15 hectàrees de xarel·lo, merlot, cabernet sauvignon i carinyena negra. La vinya de carinyena negra la tenia ja l’avi de la Irene. De fet, el seu besavi només elaborava vins negres, un fet molt estrany en aquells temps i aquesta zona vinícola. La Irene és una referent al Penedès i a Catalunya, gràcies a la seva manera tan personal d’entendre la viticultura i la defensa dels seus ferms valors amb relació a com vol que siguin els seus vins: ús de llevats indígenes de la vinya, conversions malolàctiques espontànies a les botes, vins sense clarificacions ni filtracions i ús de varietats negres com el cabernet sauvignon i la carinyena, entre d’altres.
Compaginar les tasques del celler amb diferents feines, en aquests moments en el departament d’exportació d’una farmacèutica, suposa per ella la independència econòmica necessària per poder seguir elaborant els vins que vol i creu, com els dos que us presentem avui, perquè no en podíem escollir només un.
Sot Lefriec negre és el que més els representa, ja que va suposar un abans i un després al Penedès: sorprenia moltíssim un vi negre de cabernet sauvignon i carinyena negra d’aquestes característiques en aquesta zona. Sot Lefriec blanc és un xarel·lo únic, que prové de vinyes de 70 anys que s’han veremat a mà, com tots els seus vins. Després d’estar el most durant 24 hores en contacte amb les pells, fermenta en botes sense torrar de 300 i 500 litres, on fa una criança posterior d’uns 15 mesos. Els dos són vins d’alta expressió, que representen un perfil clàssic i mantingut en el temps, que no passen de moda i amb una capacitat de guarda molt llarga.
Si voleu conèixer més personatges del vi que tenen molt a dir, heu de seguir-nos a La Gourmeteria!