Vins d'àmfores: un viatge de retorn com els va anomenar Josep Roca. Doncs sí, a part d'una moda, són molt més. Són la tradició recuperada. No només eren utilitzades per fenicis i romans, entre altres civilitzacions, per al transport i curada de cereals i altres aliments, entre ells el raïm, les panses i les olives. Les àmfores solien tancar-se amb fang, oli, mel o peix (resina de pi fosa). Ara les tanques poden ser també d'acer inoxidable. Els vins amb gerres de fang són reclamats per importants bodeguers internacionals per la seva temperatura constant i control de la porositat. Procés natural i terrenal, un respecte del raïm. A Geòrgia, amb els seus krevis (àmfores enterrades a terra) a la regió de Kajeti, és el país amb la viticultura més antiga del món.

 

Cocciopesto

És un material fet servir pels antics romans que conjuga passat i present. Són fragments de maó triturat i de pedra, sorra, aglutinant de ciment i aigua. Aquest material mostra una microporositat significativa en la fase final del procés d'assecatge natural que porta a exaltar.

Ciment

És un material intrínsecament natural, assimilable a la pedra que deriva, amb característiques fisicoquímiques que permeten una perfecta conservació del vi. Els contenidors fets d'aquest material donen més garanties de durabilitat i higiene.

Criança sota el mar

Proporciona temperatura constant, foscor, estanquitat de les àmfores i una criança més lenta que mantenen el vi més fresc i fruiter.