Als llibres d'enologia s'estudiava que la vinya creix en les latituds 50-30 de l'hemisferi nord i 30-40 del sud. Però el panorama internacional està canviant. És veritat que el canvi climàtic pot variar la localització de les nostres vinyes? O només es tracta d'un grup d'alarmistes? Una de les respostes la dona l'elaboració d'escumosos de qualitat al sud d'Anglaterra, que era impensable fa trenta anys. Que Anglaterra i Gal·les fan vins? Doncs sí, sobretot sparkling wines! És una de les zones vinícoles més beneficiades del canvi climàtic. Està en la latitud 51, més enllà dels límits on la soca pot complir el seu cicle vegetatiu. Però ara, gràcies al corrent del Golf i a què els hiverns ja no fereixen a les vinyes, poden créixer varietals aromàtiques i amb acidesa.

Més consum de vins freds pel canvi climàtic i vins per beure freds i de llocs amb bona acidesa: molt més les autòctones que els Chardonnays. El canvi climàtic amb les seves altes temperatures i una verema realitzada després de la maduració fisiològica fa que aquests blancs destinats a envellir guanyin alcohol any rere any. El millor és que aquest grau tan alt per a un blanc no despunta a la boca i queda integrat. Vins negres de clima continental com la Otra és que els vins cada vegada són més alcohòlics. Això ja no és només una sensació, sinó un fet.

 

A les regions més càlides trobem raïm amb condicions de maduració excessives però amb falta de complexitat aromàtica. Anys on la maduresa de les pells era tan intensa per la insolació que els vins s'igualen en notes aromàtiques. Les veremes s'han avançat fins a dues setmanes en algunes zones i cada vegada el raïm té menor acidesa. Normalment, es marca la data de la verema pel nivell de sucre. Com que la maduresa és precoç, es recull el raïm amb les llavors verdes i el pH elevat.

No tot són males notícies. Alemanya és una altra de les regions vinícoles on el canvi climàtic no només no ha perjudicat la seva producció, sinó que li ha permès elaborar més blancs secs (Kabinett) que els dolços pels quals era conegut. Els bordelesos no temen que el raïm no arribi a la seva maduresa fisiològica com fa trenta anys. Encara que en general a totes les zones productores de vi de qualitat es pateix per un futur incert. Les grans companyies vinícoles internacionals han comprat terres a les muntanyes de Xile, l'Argentina, Austràlia i Nova Zelanda perquè es creu que en l'hemisferi sud l'impacte serà menor. Per si de cas la cosa s'escalfa...