Hi ha bars, i hi ha locals com Manda Huevos —a les Corts, oberts fa pocs mesos— que t’agafen desprevingut i et deixen amb ganes de tornar. Des del primer cop d’ull: decoració moderna, dominat pel taronja vibrat, un logo simpàtic i directe, i una atmosfera de barri que reneix amb aire nou. El nom pot fer pensar en un lloc de tapes genèric, però una vegada sents el soroll de plats, el fum subtil de la cuina i la primera gilda a la mà, entens que aquí tot va una mica més enllà.
Al capdavant hi ha el jove xef Ot Salvans, amb experiència a llocs com Disfrutar o DiverXO, i l’emprenedor Víctor Martínez —una parella que ha volgut traduir el concepte clàssic de bar a alguna cosa amb personalitat, producte i ganes. I el resultat és visible: és una cruïlla entre cuina de barra i plats que podrien aparèixer en cartes de restaurants molt més ambiciosos.
L’inici: aperitius que ja et fan somriure
Comencem amb un vi interessant, un Valenti Zusslin, de la zona d'Alsàcia, i aquí és quan el Víctor ens explica que va comprar el celler d'un hotel i cada dia descobreix vins meravellosos. I amb la copa al davant, arriben les primeres mossegades: una ensaladilla que no et deixes guiar pel nom —o potser sí— però que resulta un dels millors entrants que recordo de feia temps. Amb ou de guatlla, maionesa japonesa, i una anguila fumada amb envinagrats; és complexa, gustosa i ben treballada. L’anguila hi posa cos, el toc salat, la textura… Bravo, Ot.
Després venen les gildes —sí, les de tota la vida, però reinterpretades. Proposen variants per a tots els gustos: des de la clàssica de triple seitó amb piparra i pil-pil, fins a la d'esqueixada de bacallà, elaborada amb morro de bacallà, piparra i tomàquet sec. Però la carta arriba a tenir sis o set versions diferents, així que si ets dels que gaudeixen amb aquestes petites joies salades, aquí trobaràs un lloc on redefinir el concepte de gilda. I sí: per a mi això ja és el paradís.
Plats sorprenents, sabor i riffs de creativitat
Però no tot són aperitius. Una de les decisions que em van deixar pensant és la d’una flor de carxofa: havia menjat carxofes mil vegades, però no així. Confitada, amb una Torta del Casar intensa, trufa ratllada i un toc dolç que sembla mel —una combinació que convertia aquell plat en tota una experiència. Sensacions de terra, greixosa cremositat i un equilibri just.
I si buscaves intensitat: el pedrer de xai fregit amb mantega torrada i acompanyat de nyàmera fregida. Textura de luxe, sabor potent i una definició clara: aquí saps que arribes a un plat que fa honor al producte. Un plat reconfortant, que recomano tastar sense manies de saber quin és el producte principal.
A continuació van arribar uns macarrons 'del net', i no pas 'de l'àvia' que és al que estem acostumats últimament. Al Manda Huevos, aquests macarrons a la catalana porten botifarra ibèrica, xoriç de León, culata de vaca vella i crema de parmesà amb comté. No és pasta italiana, no, és una pasta gratinada, rondant la cruixència en alguns punts. Ideal per als qui busquen confort i tradició amb un toc intens.
I perquè no oblidem el motiu pel qual aquest lloc existeix: l’ou. Van arribar dues truites que són una crida a la tradició i a la curiositat alhora: una amb escalopa de foie i trompetes de la mort (amb una reducció dolceta, que diria que era de ratafia); i una altra d’exòtica, amb chili crab. Em vaig quedar amb ganes de tastar altres propostes de truita com la brava, la carbonara o la de tres trufes!
Tanquem amb unes postres que ja m'adverteixen fins a tres persones que són de traca: un pa de pessic fluid de rovells amb praliné d’avellanes, que en obrir-lo esclata amb una textura melosa, sense necessitat de gelat ni res més. Un final subtil, però amb gust de voler repetir.
Un lloc per quedar-s’hi
Manda Huevos és un racó que fa vindre ganes de quedar-se. El local és acollidor, amb taronja com a marca de la casa —el color trenca la seriositat del clàssic i aporta alegria—, el logo és simpàtic i, t’ho diré, em va semblar un lloc ideal per quedar-s’hi amb amics o parella, sense complicacions però amb gust per la gastronomia. El tracte és proper i atent, i tens la sensació que tot l’equip té clar què vol transmetre: restaurar la dignitat de la tapa i la truita, fer-ho amb cor, però també amb tècnica, bones matèries primeres i un punt de creativitat.
I sí: encara que el nom podria suggerir una oferta centrada només en ous i truites, Manda Huevos és molt més. És un lloc que combina barra, tapeo i cuina de nivell; on la tradició i la modernitat no es contradiuen, sinó que es retroalimenten. On pots picar una gilda, fer un vermut, menjar una pasta gratinada, una truita imaginativa o un plat de cor —i sortir amb aquella sensació de satisfacció de quan has menjat bé i estàs content. Perquè en aquests racons és on veus que una bona idea, talent i ganes poden donar vida a un nou concepte de bar: informal però pensat; tradicional però actualitzat; proper, directe i amb molt, molt sabor.