Després d’assolir el cim gastronòmic amb les tres estrelles Michelin de Cocina Hermanos Torres, els cuiners han volgut tornar als orígens: a la barra, al producte de mercat i a aquella cuina popular. El resultat és una proposta que reivindica el bar de tota la vida, però amb l’ofici i el criteri acumulats durant dècades d’alta cuina.
Punt de trobada
Parada Torres, el nou projecte dels germans Sergio i Javier Torres, arriba amb la voluntat d'omplir la sala a tota hora. La ubicació, al cor del Mercat de Santa Caterina i a pocs minuts de la catedral, fa que sigui inevitable compartir barra amb turistes. Però, posats a escollir on seuen, Parada Torres ofereix una alternativa molt més interessant que tants establiments pensats exclusivament per caçar forasters. Proposen receptes populars, producte de qualitat i una manera d'entendre la restauració que beu del mercat i de la tradició.
La carta no té sorpreses: està plena de clàssics ben executats, com l’ensaladilla russa, l’escalivada a la brasa, les croquetes de pernil de gla o les gambes blanques, entre d’altres
No us heu d’esperar una simple paradeta de mercat. Parada Torres és un establiment amb capacitat per a molts comensals que reinterpreta l'estètica dels mercats tradicionals des d'una mirada contemporània; els sostres són alts i deixen exposada l’estructura de fusta, les taules són metàl·liques i les prestatgeries obertes mostren plats, copes i són plenes de conserves a la vista. Això sí, el protagonisme recau en una gran barra central, concebuda com el cor de l'espai, envoltada de tamborets. I, a la part superior, el rètol amb el nom de P. Torres, en una tipografia inspirada en les parades d’abans.
Cuina catalana
El tiquet mitjà és d’uns 35 € per persona. La carta no té sorpreses: està plena de clàssics ben executats, com l’ensaladilla russa, l’escalivada a la brasa, les croquetes de pernil de gla o les gambes blanques, entre d’altres. La proposta convida clarament a demanar plats per compartir i recupera, de manera evident, l’esperit de tapes que defineix tan bé la cultura de casa nostra. Per això, comencem l’àpat amb unes gildes clàssiques, l’esqueixada de bacallà i unes croquetes de bolets. Tot molt correcte.
Ara bé, la cuina de cassola també té un paper destacat a la carta. No hi falten receptes de tota la vida, com el fricandó de vedella, que connecta de ple amb la tradició catalana, ni tampoc els populars macarrons del Cardenal, que sembla que a Barcelona s’han tornat a posar de moda de cop. També tastem el calamar a la planxa amb all i julivert; fregit en el seu punt just de cruixent a l’exterior, però amb la carn ben tendra per dins. Un plat que respecta el producte i que està molt ben resolt. Això sí, la part més contundent del dinar va arribar amb el "Pepito" de vedella, servit amb patates fregides. Sense artificis: pa cruixent, carn melosa i maionesa trufada. Si hi aneu, demaneu-lo. Acabem amb una crema catalana i un gelat de vainilla, dos postres que desapareixen de la taula abans que ningú pugui repetir fotografia.
A Parada Torres els germans Torres deixen de banda l’alta cuina i baixen a la barra, tot reivindicant que la bona cuina també pot ser directa, popular i assequible. I que, de vegades, un bon entrepà, un peix servit “volta i volta” o una truita de patates ben feta, parlen de la cuina amb més veritat que qualsevol menú degustació de vint plats.