El vot per correu per a les eleccions legislatives de mig mandat dels Estats Units comença aquest divendres a Carolina del Nord enmig d’una batalla judicial que manté en suspens les noves exigències impulsades per Donald Trump. Les primeres paperetes poden començar a circular mentre els tribunals encara decideixen fins a quin punt l’administració federal pot modificar les regles d’un sistema que depèn, en gran part, dels estats.
Un jutge federal ha bloquejat temporalment que el Servei Postal dels Estats Units (USPS) apliqui alguns dels nous requisits derivats d’una ordre executiva signada per Trump al març. La decisió arriba pocs dies després que el Tribunal Suprem permetés a l’administració començar a aplicar part de les mesures. El resultat és una situació especialment incerta per als electors i les autoritats electorals, que han de preparar els comicis mentre el marc legal continua en disputa.
Reforçar el control federal i condicions
L’ordre de Trump pretén endurir les condicions del vot per correu i reforçar el control federal sobre alguns dels procediments electorals. El president ha qüestionat repetidament, sense aportar proves que ho acreditin, la seguretat del vot per correu i ha denunciat durant anys un presumpte frau electoral associat a aquest sistema.
La disputa és especialment rellevant perquè votar per correu s’ha convertit en una pràctica habitual als Estats Units. Segons el Center for Election Innovation & Research, l’any 2000 només 21 estats permetien que qualsevol elector votés per correu. Actualment, la possibilitat existeix en 37 estats i al Districte de Columbia, mentre que els altres 13 mantenen algun tipus de restricció.
La pandèmia va disparar aquesta modalitat de vot el 2020, però el seu ús no va desaparèixer amb la fi de la crisi sanitària. Milions d’estatunidencs continuen enviant les seves paperetes per correu en les eleccions federals, cosa que fa que qualsevol canvi en el procediment pugui afectar un nombre molt elevat de votants i obligui les administracions electorals a adaptar-se amb poc marge.
El perfil del vot per correu
Les dades també mostren que el vot per correu no té el mateix perfil que el vot presencial. Segons una enquesta del Pew Research Center posterior a les eleccions del 2024, els votants que van utilitzar aquest sistema tendien a ser més grans i a viure més en zones urbanes i suburbanes. Alguns estats, com Mississipi, permeten a les persones de 65 anys o més accedir al vot per correu en determinades condicions.
També hi ha diferències polítiques. En les eleccions presidencials del 2024, el 61% dels votants que van assegurar haver votat per correu van donar suport a Kamala Harris, una proporció superior a la dels electors que van votar presencialment, tant de manera anticipada com el mateix dia de les eleccions.
A la incertesa jurídica s’hi afegeixen problemes dins del mateix Servei Postal. Un informe d’un denunciant intern alerta de preocupacions importants relacionades amb els sistemes informàtics que l’organisme hauria d’utilitzar per verificar les paperetes enviades per correu.
Amb les eleccions de novembre cada vegada més a prop, el calendari juga en contra de l’administració Trump. David Becker, antic advocat del Departament de Justícia i actual responsable del Center for Election Innovation & Research, considera que aplicar ara els canvis previstos seria pràcticament impossible. Segons Becker, l’ordre suposaria una intervenció federal de gran abast en un àmbit que tradicionalment gestionen els estats i requeriria anys de preparació.
La batalla judicial, per tant, podria impedir que una part o fins i tot la totalitat de les reformes de Trump entressin en vigor en les legislatives d’aquest novembre. Mentrestant, els estats hauran de continuar preparant les eleccions amb unes regles que poden canviar mentre els votants ja comencen a rebre les primeres paperetes.