Ha tancat Cal Toni. La seva clientela fidel se’n dol i també la mateixa família que durant dècades ha posat a taula plats de cuina nostrada a preus econòmics. Cal Toni era un bar al carrer Entença amb Sepúlveda que feia exactament allò que resava el seu mític cartell blau: ''Menjar casolà, tapes variades, entrepans''. Els clients en valoraven el tracte proper, i que tingués l’essència d’un bar de barri, sense arabescos i modernitats que aquí no pintaven res. Al capdavall, molts havien fet de Cal Toni el menjador de casa seva, un annex domèstic on estar-se com a la mateixa llar. I és per això, perquè sentien Cal Toni com a família, gairebé com una part de si mateixos i de la seva història, un lloc on se sabien cuidats i en pau, on reien amb les mateixes bromes de sempre, que avui lamenten la pèrdua.
Hauríem de tenir ja ben clar, després de dues dècades de tancaments massius, que perdem com a ciutat i perdem com a societat quan bars com Cal Toni desapareixen
Però qui no hagués conegut mai Cal Toni també hauria de sentir un cop al cor davant de l’enèsim tancament d’un bar que feia barri, que era el barri, que preservava una manera de fer la cuina i de tractar el client, que representava què ha estat l’hostaleria senzilla de la nostra ciutat, la que ha alimentat la majoria, des de ben d’hora al matí. Hauríem de tenir ja ben clar, després de dues dècades de tancaments massius, que perdem com a ciutat i perdem com a societat quan bars com Cal Toni desapareixen.
Perquè no només importa què diu la carta i com són les menges que hi ha dins dels plats en bars com aquest (que també importa molt), sinó que potser és encara més rellevant com som quan som en bars com aquests, quines són les nostres expectatives davant d’un plat, quina postura i quina relaxació tenim, i tot són coses que revelen una part fonamental d’allò que hauria de ser, en primer lloc, l’hostaleria: un espai humà, alimentari i de distensió per les dues bandes.
La meva darrera visita a Cal Toni va ser guiada per un habitual de la casa, Xavi Alba, director del restaurant Enigma, plantilla del qual ha estat també part de la clientela més freqüent del bar. Vam menjar una clàssica amanida de la casa (4,95 €), d’enciam, tomàquet, ceba i tonyina, espinacs amb mongetes (4,95 €), conill a l’all acompanyat d’unes perfectes patates fregides casolanes (6,95 €), com poques se’n veuen a Barcelona, fetge de vedella a la planxa (6,75 €), i Sergi Perpinyà, segon d’Alba, va afegir-se amb una escalopa de porc a la milanesa amb patates fregides (6,75 €). Al final, cafès i un tall de pastís al whisky, amb moltes llàgrimes del destil·lat, tantes com les meves en pensar que Cal Toni ja no hi és.