“El cel ben serà, torna el mar més blau, d'un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me'l miro... Dues coses hi ha que el mirar-les juntes em fa el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar”. Penso en aquests versos del poema Vistes al mar que va escriure Joan Maragall mentre m'assec a la terrassa del restaurant Miramar Beach Club. Aquest nom de guingueta clàssic i pensat per als turistes, és així perquè la família que ha heretat aquest espai no podia mantenir l'anterior i volia donar-li un cànon de transformació, però mantenint l'essència del Miramar que va conquerir Vilanova i la Geltrú durant més de quatre dècades.
Miramar Beach Club: una reobertura mediterrània elaborada
El passat mes de gener publicàvem el tancament d'aquesta icònica barraca de platja regentada per la família de Xavier Sánchez, persona de referència a l'establiment i que va morir tristament. La mort de Sánchez va ser un cop molt dur per a la família i l'entorn del Miramar, que una setmana n'anunciava el tancament definitiu. Però només unes setmanes després, una família adquiria el negoci per fer les delícies del públic local i reobrir amb molta passió per mantenir el llegat d'un restaurant rellevant a la zona i per continuar donant de menjar als comensals en un salt qualitatiu dels plats que elabora el cuiner Lluís Gómez.
Així doncs, en plena calor estiuenca agafo el cotxe assabentat d'aquesta reobertura deliciosa i agraïda i em planto al nou Miramar Beach Club, de Vilanova i la Geltrú. A primeríssima línia de mar, a tocar d'un ample i breu passeig asfaltat, la terrassa permet contemplar les idíl·liques vistes blaves i el continu repicament de les onades. Menjar amb aquest paisatge ja és fantàstic, però encara millora l'experiència a mesura que en Lluís va traient plats dels fogons que ha ideat per a aquests mesos d'estiu.
Una molt bona amistat amb els actuals propietaris és el que ha conduït Gómez a aterrar en un restaurant de platja. “El fet de trobar-nos davant de la platja ho canvia tot”, diu en Lluís sobre un públic que sempre busca arrossos, peixos i receptes fresques, principalment. “Volem donar al Miramar un punt més modernet del que era abans; anar una passa més enllà dels típics arrossos i dissenyar una cuina mediterrània elaborada”, afegeix. Ara bé, l'arròs melós de zamburiñas i escopinyes fumades és impressionant i una oda als millors arrossos de platja de tota la Costa Daurada. L'arròs del senyoret; el de gambes i tòfona; el de llagostins i bolets o el de llamàntol són altres apostes segures que anoto per a la pròxima ocasió.
Però, tal com insisteix Gómez, en aquest establiment es preparen molts altres plats meravellosos que m'animo a tastar com l'amanida de faves confitades amb pernil ibèric, un joc de contrastos tèxtils entre la dolçor suau de les faves confitades i la salinitat elegant del pernil curat, tot plegat amb una calidesa que sorprèn respecte a la idea clàssica d’amanida freda. També faig un mos de la flor de carxofa amb cansalada ibèrica i ou poché, un plat que es desplega com una flor terrenal, amb la carxofa com a base ferma i l’ou poché coronant-la amb una cremositat que ho embolcalla tot.
Però un dels plats que em convenç per tornar-hi, i no només a fer un bany a la platja de Sant Gervasi, sinó a fer una segona visita a en Lluís són, els arrossos, per descomptat, però també els increïbles musclos a la brasa. Un clàssic del mar revisitat amb enginy: la cocció a la brasa afegeix un toc inèdit, que es veu reforçat per un suquet tan concentrat i saborós que convida a sucar-hi pa sense cap mena de vergonya.
A les postres, em deixo sorprendre per l'estrella d'en Lluís, una torrada de Santa Teresa flamejada amb gelat de vainilla que posa la cirereta al pastís d'aquest àpat esplèndid a peu de platja. “Anant endins teu, dolç mar, penetro la pell delícia del teu blau dens, fascinant, la més gran, fonda carícia”. Citant la poeta Carme Cabús, us aventuro a acostar-vos a la delicatessen del color blau màgic del mar mentre endrapeu plats de molt nivell que enginya en Lluís. Aquest restaurant ha reobert per mantenir-se obert durant tot l'any. Sí que reconeixen que faran una pausa als mesos d'hivern, però fins ben entrada la tardor els podrem gaudir i tot just començar la primavera ja podrem tornar-hi. Així que només em queda dir: llarga vida al Miramar!