El camí cap a Los Abetos no té cap avet, però sí una llarga filera d’acàcies i, també, grans dosis de felicitat. En aquest restaurant de Cerdanyola del Vallès s’hi fa una cuina catalana famosa a tota la comarca que atrapa tot tipus de públic des de 1961 gràcies a la iniciativa d’Ana Fábrega i Salvador Clota primer i, més tard, pels successors, Eulàlia Clota i Antonio Castro.
Los Abetos: un restaurant amb un menú de migdia fabulós
Los Abetos, que va començar sent una cerveseria de barri, va anar introduint platets a petició de la clientela, cada cop més fidel i més animada a passar llargues estones entre gerres de cervesa i porrons de vi. Amb el relleu de la segona generació, es converteix en un restaurant de ple dret, famós pel seu menú del dia (17,95 €), servit amb ràpid i amb gentilesa.
Aquell dia hi dino amb els pares i tan bon punt seiem arriba una mica d’amanida i olives, cortesia de la casa. Triar mentre fas un mos sempre és més agradable, no? L’oferta es compon de: paella mixta (perquè és dijous), faves a la catalana, escalivada, amanida d’enciams amb pinya, mango i llagostins i gaspatxo, pel que fa als primers; i de segons, secret ibèric marinat a la brasa, croquetes de cocido, galtes de porc estofades amb bolets, conill a la brasa, lluç fresc a la planxa amb all i julivert.
En Cristóbal i la Conxita queden satisfets amb la paella, que arriba en una ració abundant i que tasto un cop per saber-ne les mesures i, un segon cop, per atracció fatal. La meva escalivada és una bandera que caldria enarborar més sovint fins que es faci comú dir que ‘la meva bandera és una escalivada’. El pebrot ben fet, a la brasa, que és la tècnica mestra de la casa i per la que passen ingredients del mar i de la terra, porta la sal ideal de l’anxova a contrast amb la dolçor de les hortalisses escalivades.
De segon, un quart de conill a la brasa per a mi, que conserva la pota i el cap, i que té la cocció òptima tan difícil d’aconseguir quan es treballa amb llenya. L’acompanyen unes patates fregides casolanes i un petit saltat de verdures. Els progenitors, que per algun motiu que desconec sempre demanen ambdós el mateix, trien el lluç, que els complau gratament.
Unes maduixetes amb nata posen el meu punt i a part d’aquest menú de Los Abetos, perquè hi penso tornar a trobar aquesta cuina de sempre ben executada que inspira confiança, un valor que només atorguen els anys d’haver-ho fet molt bé.