Barcelona és una capsa de sorpreses. Hi ha sis illes que formen un quadrant al barri de la Sagrada Família que són les que més passatges per metre quadrat acumulen (s’hi troben el de Vilaret —que en creua dues—, Centelles, León i Carsí) i, per si no n'hi hagués prou, encara hi ha lloc per a un bar extraordinari: el Pivobar. El Pivobar és un bar txecoslovac amb un nom que es tradueix per ‘bar de cervesa’. Curt i ras, i no en cal més, perquè la cervesa txeca té renom, i malgrat que jo no soc gens cervesera, veure aquelles gerres esveltes de la Staropramen color de la mel, tan fresques, perlades de la condensació, em van venir ganes d’assadollar-m’hi després d’una bona passejada en aquesta tarda de juny calorosa.
Pivobar: un bar de cervesa extraordinari
A dins, el bar és petit i estret, amb uns grans finestrals com pocs en queden a Barcelona, amb taules ben properes i una barra on també hi pot seure. I si t’hi asseus veuràs que a l’altra banda, a la paret del fons, hi ha una imatge de Václav Havel, el famós dramaturg i també el polític que va transformar l’antiga Txecoslovàquia en l’actual República Txeca. Fora, una terrassa de tres taules a l’ombra. Feia molt de temps que no passava per aquí, però el quadre es manté intacte. Recordo, de la vegada passada, ara ja fa ben bé uns 6 o 7 anys, que el Pivobar el governava un home alt i ros, d’ulls clars, que no parlava massa ni somreia massa, però, malgrat això, et feia sentir com a casa.
Aquella tarda em va atendre una dona agradabilíssima que em va explicar bé la curta carta i em va recordar que hi ha plats que només els fan els caps de setmana, com ara el goulash i la svíčková, el plat nacional de la República Txeca —nota mental: tornar-hi un dissabte a tastar-lo.
De manera que el goulash tradicional no va poder ser, però va caure l’anomenat szegedin goulash, que és un guisat magnífic, de carn de porc i xucrut, pebre vermell, comineta i una dosi justa i necessària de crema agra per lligar la salsa. El contrast del gust de la carn guisada sobre el fons cremós i un punt àcid que donen el xucrut, és deliciós. Per acabar-ho d’adobar, se serveix amb knedlíky, un panet de massa llevada i bullida, de textura flonja i gust suau, ideal per acompanyar aquest cosí del goulash.
Com a aperitiu, el formatge fregit —també tenen una versió de formatge marinat—, acompanyat d’una amanida russa on els cogombrets s’hi fan notar positivament. A més, el lángos eslovac, una massa fregida de pa sobre la qual s’unta crema agria, una quantitat ingent d’all (mai sobrera pel plaer, però perenne al paladar 12 hores més tard) i formatge, acompanya la segona cervesa, aquest cop en gerres amples, pesades i contundents, tal com un se sent després d’engolir tota aquesta cervesa i tot aquest tiberi extraordinari, un trosset magnífic d’aquell país que tenim la sort de poder gaudir ben a prop de casa.