Comptar amb un tresor cultural i arquitectònic com l’Hotel Espanya i la Fonda Espanya és tot un orgull per a Barcelona. Enfilant els cent setanta-cinc anys d’història, aquest edifici albergà en els seus inicis uns banys públics i uns habitatges de lloguer. La inclusió de l'oferta de menjars casolans és el que va derivar a què es conegués com a Fonda Espanya, en contraposició amb la denominació "hotel", que referia a uns serveis i allotjaments més elegants, seguint el model francès. En ocasió de l’Exposició Universal de 1888 es reforma per a entrar dins la categoria d’hotel, canviant el nom a Hotel Espanya, però l’autèntic salt endavant, i que crea els fonaments de la icona del Raval que és avui en dia, fou l’encàrrec de la seva reforma a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Entre 1901 i 1903 es duu a terme el replantejament d’ús de l’edifici per a postular-se com un Grand Hotel. Els establiments coneguts com a tal estaven enfocats a donar cobertura a les necessitats d’una classe alta que platejava llargues estades: incorporaven restaurant, botigues i disposaven de salons per a reunions socials, balls i tertúlies. Per descomptat, incorporaven els avenços tecnològics més moderns, com un ascensor, electricitat, calefacció o aigua corrent a les habitacions. L’arquitecte va dotar l’Hotel Espanya d’aquesta modernor que enlluernava, amb un conjunt decoratiu i escultòric que encara ara es pot gaudir: des de la xemeneia escultura en marbre d’Eusebi Arnau al Saló de les Sirenes, concebut com una peixera on submergir-se amb imatges i llum zenital en un món romàntic, plagat de sirenes, onades i elements patriòtics. La reforma actual, que ha tornat esplendor a aquest edifici des de la rehabilitació i el respecte, ha mantingut més detalls de l’època modernista, com els missatges ocults al celobert, els mosaics a l’escala, l’artesonat dels sostres o el magnífic menjador que acull al restaurant.
El restaurant, de fet, està liderat pel reconegut xef Martín Berasategui des del 2011. Amb l’Edu Rodas al capdavant de la cuina, Fonda Espanya és un excel·lent exercici de reflexió gastronòmica
El restaurant, de fet, està liderat pel reconegut xef Martín Berasategui des del 2011. Amb l’Edu Rodas al capdavant de la cuina, Fonda Espanya és un excel·lent exercici de reflexió gastronòmica. En altres paraules, a la seva carta han sabut reflectir amb equilibri una cuina actual, amb plats estrella de Martín (com la cocotxa al pil-pil i salsa verda amb musclos Bouchot) de tots els temps, plats tradicionals (com la brandada de bacallà amb olivada negra i cruixent de pa) i revisions més de tendència (com la gilda, amb anxova de l’Escala, oliva Manzanilla, piparra i cogombret envinagrat). Una oferta gastronòmica perquè el local en gaudeixi des de l’autenticitat i el visitant d’altres països conegui una mica més la nostra cultura a la cuina.
Rodas firma aquests plats més propers a la gastronomia catalana de tall més tradicional apostant pels productes de proximitat en temporada. En ser un integrant de l’equip de Berasategui de fa anys, executa una cuina signatura impecable, amb detalls que reten homenatge al passat fondista, com el menú migdia (45 €) disponible els dimecres, dijous i divendres que no siguin festius, per dinar, que inclou beguda i postres. Hi ha més opcions: carta (que ronda un tiquet mitjà de 75 €) i menú degustació, anomenat 'Modernista', conformat per 8 plats per 95 € sense incloure begudes.
El maridatge és opcional i, en aquesta ocasió, recomanable. La sommelier Elisa Colombano gestiona una carta on el 80% de les referències són catalanes, amb preeminència de Terra Alta i Priorat. Ho complementa amb vins de tota la península i referències destacades d’altres indrets. Destacable l’àmplia selecció de vins a copes, entre 35 i 40 ampolles que s’obren en criteri de rotació. Uns vins pensats per acompanyar plats d’autèntic gaudi com un salmorejo amb tàrtar de tonyina (begònia, ous de truita i salicòrnia) o un arròs de muntanya impecable de verdures amb papada de porc i rossinyols. I una experiència mesurada i ben executada que valora l’escenari en el qual es viu: un tros de la història de la nostra ciutat.