Ara fa sis anys que vaig indagar en un fenomen que m’interessava: el de les famílies xineses que agafaven traspassos de bars de sempre i els hi donaven una nova vida, sovint, mantenint les mateixes receptes que els havien fet tan estimats entre els veïns. Vaig dir que eren els xinesos que havien salvat els bars de barri, i encara ho mantinc. Tot i que molts estan en plena forma, alguns d’aquells negocis han estat novament traspassats, i aquest és el cas del bar Filoso, que ha estat un gallec (l’antic Ruipe), un xinès i un filipí, i ara és un bar de tapes i vins que vol donar bon servei al barri del Camp de l’Arpa per un preu mòdic.
L’onada de modernitat que fa uns anys que banya El Clot està llepant també el veí Camp de l’Arpa. D’exemples cada vegada n’hi ha més, com Cuina Japonesa o Tan Tan Tanuki, i ara Bar Filoso s’afegeix a la llista de la nova hostaleria que vol donar una
nova empenta a la culinària del barri. Aquí, dos amics argentins han unit forces per alçar la persiana d’un petit bar que han omplert de caliu amb senzillesa, un bon servei i plats de bona factura.
Hi vaig amb una amiga que viu a prop i que se sentia encuriosida per l’estètica i la proposta de Filoso. A la carta, amb molt d’encert, tenen una secció d’escabetxos de la jornada, i aquella nit són carxofes o seitons. Demanem les carxofes, que s’han escaldat i fet a la brasa, i després s’han cuinat en l’escabetx, que han lligat per donar-li més textura.
El carpaccio de gamba, que agrairia un plat d’un color viu per evitar la transparència del conjunt, s’acompanya de talls de pera, api i nou pecana, un engranatge de gustos que roda perfectament. Després arriba una tempura de verdures molt gustosa i fosca: la barreja duu ordi i carbó actiu, i s’ha regat amb una salsa de gingebre.
L’entrepà de xai, fumat i cuinat a baixa temperatura, amb un mix d’espècies (en són 12!), porta records del xai que es cuina al Marroc. Trobo que planxar una mica el pa que l’acompanya li aniria molt bé per acabar d’aportar un contrast de textura a la melositat del xai. L’afegitó dels cogombrets i del formatge cremós aporten un matís àcid canònic i efectiu. En aquest punt, la copa de La Oveja (2024), del celler Santa Julia, pren protagonisme. En un bar regentat per argentins no podia faltar un vi amb la varietat torrontés, autòctona de l’Argentina.
Per acabar, i perquè ja som a les portes de la Setmana Santa, una torrada de Santa Teresa molt ben executada. Per evitar que embafi massa hi posen un reguitzell de dolç de llet perfumat amb maracujà, que hi dona un matís àcid molt adient, i acompanyen amb una bola de gelat.
Bar Filoso agradarà als veïns del Camp de l’Arpa i barris limítrofs que tenen una oferta reduïda de bars de tapes que se surtin fora del menú típic i de vins ben triats que una mica més enllà. Atenció a la contrabarra de la finestra, que se suma a la barra de l’interior, ideal per fer-la petar relaxadament mentre es veu arribar la primavera pel carrer de la Nació.