Sempre ha fet gust passar pel carrer de la Muntanya, entre Mallorca i Passeig de Maragall. Però ara que l’han convertit en zona de vianants hom pot admirar l’arquitectura dels antics edificis d’aquesta banda del Clot i, també, arribar-se a Tan Tan Tanuki, la taverna japonesa que posa sobre la taula la bona teca al barri.
Nàiade Valiente a la sala i Ivan López a la cuina, i el simpàtic Súper que s’ho mira tot mentre remena la cua, fan una cuina japonesa de tall senzill però de tècnica molt depurada. Destaco com de ben fregit està l’agedashi tofu: aeri i gens oliós, sura com un núvol sobre un brou ple de gust, refrescat amb ceba tendra.
De fet, la manera de fregir de Tan Tan Tanuki és tota una demostració de domini i saber fer. Com l’oli a alta temperatura pot convertir-ho tot en una delícia daurada? No val qualsevol oli ni es pot fer de qualsevol manera, i López i Valiente ho saben molt bé. Ho tornen a exemplificar en el pollastre fregit a la japonesa, que imagino que prèviament han adobat per tal que reculli els sabors i els aromes que són a la base de la culinària del Japó.
Potser el paradís és fregit i és possible que n’estiguem més a prop si passem per Tan Tan Tanuki a demanar tot això
I encara un altre cop, a la broqueta d’arrel de lotus, tendra per dins i cruixent per fora. Potser el paradís és fregit i és possible que n’estiguem més a prop si passem per Tan Tan Tanuki a demanar tot això o encara d’altres plats fills del greix vegetal bullent que em faran tornar, com el takoyaki o el kakiage de verdures o les altres broquetes que no vaig poder tastar, i que em fan venir l’antull de demanar-les totes i passar la tarda rosegant-les a la seva barra o a la sala que hi ha a l’interior: de vedella, de pollastre, de porc, de gamba, d’albergínia i de carbassó.
A la carta, els segons plats són un recull dels hits de taverna japones: curry amb arròs i verdures, amb pollastre o gambes; butadon, arròs i porc i bé de salsa en el que hi penso com si m’hagués enamorat; udon amb vedella; i yakisoba de pollastre o gamba. Però també hi ha sorpreses, com el desconegut okayou, una sopa amb arròs, ou, alga, verdures i ceba tendra. Molts d’aquests plats són al menú de migdia, acompanyats d’un entrant, pel preu mòdic de 18 euros, només entre setmana. Pel cap de setmana, pensa a començar amb una ostra i un sake i deixa't guiar per la carta en aquest viatge pel Japó.
A Tan Tan Tanuki també hi ha una mica de sushi, i ben divers. Proposen un kaisedon, un bol d’arròs cobert de peix i marisc frescos, sashimi segons temporada i també l’oshizushi, una mena d’ avantpassat del sushi, premsat de salmó o verat, en format de cinc peces a 8 euros o de deu peces a 16 euros. Aquell dia no vam triar cap d’aquests plats però en saber que fan martinis, aromatitzats amb yuzu, litchi, mikan o en la seva puresa, dry, vaig pensar que si martini i sashimi feien rima no devia ser casualitat, i que a la propera visita aquest seria el tàndem pel qual apostar. I uns fregits també cauran, ja ho sabem tots.