Entre els llibres exposats arreu i disposats de forma atractiva, s’obre pas un petit córner on menjar bons entrepans, elaborant una carta que diferencia els tipus de pans disponibles (motlle o baguette ullada de Pa Solà) i remata amb pastissos artesans. És la cafeteria del +Bernat, una llibreria que aviat complirà 50 anys i que està en plena forma. Rere el taulell es troba en Carles Armengol, un escriptor.
Però dir que en Carles és un escriptor és fer curt. Carles, amb 44 anys, és una personalitat polièdrica que ha girat al voltant del menjar i, curiosament, s’ha conegut la seva ploma afilada, àcida i intel·ligent gràcies a dues obres on el menjar n’és el fil conductor. La seva òpera prima, Collado, la maldición de un casa de comidas, és un relat autobiogràfic en què fila els seus records infantils amb una tipologia de personatges (reals) que pinten una època i un retrat sociològic impagable de l'extraradi barceloní. L’escenari és el Collado, el bar a Collblanc, fronterer entre l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona que durant generacions van regentar els seus avis i pares i que va plegar quan no va trobar el relleu generacional.
Carles, primer amb odi freudià de matar el pare, renega d’aquesta càrrega generacional i abraça l’analítica dels estudis de mercat per entendre els gustos dels consumidors per a marques comercials potents. Així sí que es guanyaria la vida. Però la reconnexió amb la cuina no triga a retornar i es vehicula amb la sala: primer, realitzant extres en restaurants que compensessin els magres ingressos d’analista autònom i, després, acceptant dirigir i liderar el dia a dia del Van Van Bar, un petit bar d’una cantonada grisa de Poblenou que va aprofitar l’onada de creatius i expats aterrats per a crear un bar dinàmic on es feien pop-ups. Allà descobreix que ser amfitrió l’apassiona, però on el Carles actual fa eclosió és en el procés d’escriure Collado, entre el 2012 i el 2022: una catarsi que el porta, poc abans de presentar el llibre, a acceptar l’oferiment de la llibreria +Bernat per portar el bar.
“Jo no soc cuiner”, explica en Carles, “més enllà del que he après del meu pare tota la vida, un cuiner format amb en Lladonosa amb molta mà per als guisats i els sabors que va cuinar tota la vida a la seva pròpia casa de menjars (el Collado)”. Ni se sent cuiner ni se sent escriptor, tot i que aquesta sensació d’intrusisme minva en ser reclamat per fer articles per a El Comidista i Barcelona Secreta i en encarregar-se-li una curació d’escrits que s’acaba de publicar sota el títol de Matar un bar.
El plat del dia (del guisat que hagi preparat al matí, contundent i de racionat generós) costa 10,50 €, i si s’hi afegeix beguda i postres (deliciós el pastís de xocolata), 13,50 €
Quina meravella és que un escriptor amb tanta sensibilitat i agudesa per a retratar personalitats i connectar-les amb un context sociològic regenti un bar a una llibreria. Un exercici de coherència que ell ja ha detectat que és una fortalesa: “Per a mi, estar aquí (al +Bernat) és una convicció de política antisistema, perquè des de la trinxera d’aquest bar cuido la gent i el barri amb una cosa tan analògica com és una llibreria”. Ho cuida des d’una atenció propera, simpàtica i afectuosa. Amor que es degusta en els plats del dia que ofereix cada migdia de dilluns a divendres als parroquians: guisats de cuina lenta i tradicional, com les mandonguilles a la jardinera, amanides amb llenties o les faves a la catalana. El cas és que fer xup-xup i receptari popular és una altra manera de posicionar-se contra un model de restauració que esbudella a Matar un bar: el que oblida que som persones servint i cuidant altres persones, epicentre d’un teixit social i cultural que amalgama al voltant de l’acte de menjar i beure, acompanyant els qui acudeixen sols per alimentar-se i els qui busquen en un bar o restaurant un escenari on compartir.
La seva militància continua coherent amb uns preus ajustats i assequibles: el plat del dia (del guisat que hagi preparat al matí, contundent i de racionat generós) costa 10,50 €, i si s’hi afegeix beguda i postres (deliciós el pastís de xocolata), 13,50 €. Cuina ell diàriament i no prepara més de 25 o 30 racions, les quals volen. De vegades, fins i tot massa d’hora: s’està corrent la veu que a la cafeteria del +Bernat no només es menja bé i a bon preu, hom se sent com a casa i recorda (o percep, si no se sobrepassen els 30 anys) que el somriure d’en Carles està per fer més saborosa la cullerada i el seu humor enginyós i proper, per fer més dolces les postres.