Quan cau el vespre, l’Eixample es converteix en un dels escenaris més agradables de Barcelona per anar a sopar. Entre façanes modernistes, carrers amples i terrasses que s’omplen de vida, hi trobem una pizzeria, que alhora també és un bon lloc per anar de tapes. Parlem de Pizzabar. El projecte, nascut a l’Empordà l’estiu de 2024, ha fet el salt a Barcelona amb un local al carrer París, 205, mantenint la seva aposta per les pizzes fines i cruixents, les tapes i els vins de proximitat.
Espai industrial i íntim
El primer que sorprèn és el local. No és la típica pizzeria amb estovalles de paper i parets plenes de referències italianes. Aquí l’atmosfera és més sofisticada, però sense arribar a semblar esnob. El sostre industrial, travessat per una successió d’estructures corbades que recorren l’espai, dona al menjador una estètica gairebé escenogràfica. Les parets metàl·liques, il·luminades amb una llum càlida i baixa, creen un ambient íntim i acollidor, perfecte per allargar el sopar. A sota, mobiliari de fusta; tant les taules com les cadires, i un llarg banc entapissat completa una decoració que barreja el punt industrial amb una certa elegància retro.
El servei és un altre dels punts forts de la visita. L’equip és atent, sempre pendent de la taula, però amb un tracte natural i gens invasiu
Nosaltres vam optar per dues de les propostes de pizzes de la carta: Muntanya i Pera. La Muntanya és probablement la més terrenal de les dues: tomàquet, mozzarella, xampinyons i botifarra de l’Empordà. Una pizza contundent i gustosa, sense necessitat de carregar-la d’ingredients. Més sorprenent resulta la Pera, construïda sobre mozzarella, gorgonzola, pera, nous i mel. Aquí el joc és entre salat, dolç i cremós: la potència i el punt picant del gorgonzola troben contrapunt en la pera i la mel. És d’aquelles pizzes que poden dividir opinions, però que tenen prou personalitat per no passar desapercebudes. En totes dues, el denominador comú és una massa fina i cruixent, que és precisament una de les senyes d’identitat que defensa Pizzabar.
Dues maneres d'entendre el restaurant
Ara bé, una de les particularitats de Pizzabar és que, tot i que les pizzes tenen un gran protagonisme a la carta, també hi ha espai per a una bona selecció de tapes. Ostres, gildes d’anxoves, croquetes de pollastre, wonton de capipota –una picada d’ullet asiàtica aplicada a un guisat tradicional– o steak tàrtar són algunes de les propostes, perfectes per demanar al centre de la taula i anar compartint. De fet, no és un lloc on les tapes semblin un afegit artificial a la carta.
Un dia hi pots anar amb la idea de compartir unes tapes, picar alguna cosa; un altre, seure amb la intenció de menjar-te una pizza. En tots dos casos, l’ambient no desentona gens amb el tipus d’experiència que busquis. I quan arribem a les postres ens trobem davant d’un tiramisú de presentació generosa i aspecte casolà. Un tiramisú cremós i contundent que aposta per l’essència clàssica de la recepta i per una presentació sense artificis. Una manera dolça i més que correcta de tancar l’àpat.
El servei és un altre dels punts forts de la visita. L’equip és atent, sempre pendent de la taula, però amb un tracte natural i gens invasiu. Hi ha ganes de fer que l’experiència funcioni i, en un restaurant on l’estètica podria fer pensar en un lloc més distant o formal, aquesta actitud ajuda a equilibrar-ho tot i fa que el conjunt sigui més accessible.
Pizzabar Barcelona combina una base italiana amb ingredients i referències del territori i aposta per combinacions que s'allunyen una mica de les pizzes més previsibles. A Pizzabar t’hi trobes un espai molt ben treballat i un equip que fa que asseure-s’hi sigui una experiència agradable. Un bar jove i amb accent empordanès que encaixa molt bé amb el ritme de l’Eixample.