És molt possible que jo sigui una ànima vella, però quan surto, sigui quin sigui el pla, vull endrapar bé. La nit és llarga i si hi ha dansa i alguna copa pel mig, millor haver-me folrat de bones viandes per dins. Però l’altre dia, que em van convidar a un concert de Mind Enterprises a la Sala Apolo, vaig caure-hi: no hi ha massa llocs a prop on poder obrir un bon vi i picar alguna cosa abans de deixar-se posseir pel ritme. Una de les excepcions és el Denassus. Ho sé jo i ho sap en Matt Damon, que hi va ser aquest agost (no hi era quan hi vaig anar; una pena).
Al carrer Blai, on els pintxos i la birra han arrelat més fort que els ullals d’un vampir en un coll tendre, Denassus fa una proposta de tapes i vins com no hi ha cap més en aquests 450 m ben poblats de terrasses. El Denassus també en té una de ben parada, així com una llarga barra de fusta i algunes taules altes a dins. Aquell dia coincidim diversos grups que anirem al concert perquè deu ser que entre les ganes de beure vi i l’italodisco hi ha una relació inextricable.
Des de la carta de vins em mira el retrat d’un home que per cabells i barba té gotims de raïm. “A veure què tries, Molinero, que ens coneixem”, crec que em diu. Les opcions són moltes i variades i, finalment, l’ampolla triada és Les Graviers 2021 de Bénédicte i Stéphane Tissot, uns mestres de la vitivinicultura natural al Jura que han embotellat un blanc de Chardonnay elegant i exquisit a un preu molt raonable. Les copes són a l’alçada igual que el servei, simpàtic i proper sense perdre un bri de professionalitat, cosa garanteix que el vi serà gaudit com cal, honrant així a la vinya i als elaboradors que l’han vist néixer i créixer.
Pinten molt bé els embotits que veig passar, com la cecina de Lleó i el pernil ibèric, greixos fonamentals pel bon funcionament de les sinapsis neuronals que animaran les hores que vindran
L’oferta gastronòmica no es queda curta. La croqueta d’ànec Pekín és un esfèric cruixent i gustós, els calamars de platja amb mongetes de Santa Pau i botifarra negra és un somni pre i post festa i els rovellons amb all i julivert un cant a la tardor. Pinten molt bé els embotits que veig passar, com la cecina de Lleó i el pernil ibèric, greixos fonamentals pel bon funcionament de les sinapsis neuronals que animaran les hores que vindran. Quan hi torni, no em perdré el garrinet de Segovia amb papas aliñás. I, alerta: hi ha capipota. I, també, per si la festa és més aviat festival, caviar, costellam de vedella nacional amb 45 dies de maduració, presa ibèrica, garotes i peces senceres de peix a la brasa.
Aquell dia no hi havia temps per a un moment dolç, però, si el vols, el tenen en forma dels habituals que no fallen mai: una torrada de Santa Teresa, un brownie de xocolata, un milfulls de festucs, una mousse de xocolata o un duo de sorbets. Opcions de vi dolç a copes per maridar i sortir volant cap allà on peti més el bafle.