La rambla del Poblenou és un d’aquells carrers que expliquen molt bé la tensió actual de la ciutat: una avinguda amable, oberta al mar, plena de terrasses i vida aparentment de barri, però també cada cop més colonitzada per una oferta gastronòmica pensada per als turistes. Passejar-hi és agradable; triar on seure, no tant. Entre cartes repetitives i reclams fàcils, el criteri es posa a prova. I és aquí on cal dir-ho clar: si el que busques és una cuina treballada, el Bar Nuri és una aposta segura.
Cuina de sempre al Poblenou
El Bar Nuri, hereu d’una tradició familiar que es remunta als anys seixanta, reivindica una cuina catalana i mediterrània amb respecte pel producte. I això, en un entorn tan exposat al turisme, no és menor. En un moment en què sovint es banalitza l’etiqueta de “mediterrani” i s’aplica a propostes desconnectades del territori –no he vist mai cap cultiu d’alvocats al Maresme ni cap salmó pescat al Llobregat–, al Bar Nuri es percep una voluntat clara d’arrelament. Sense renunciar a la ubicació privilegiada, aposta per una carta que combina platets per compartir amb arrossos com a eix central.
Carta concisa i ben executada
Nosaltres comencem amb uns entrants pensats per obrir la gana: croquetes de pernil ibèric ben cremoses; torradetes amb steak tàrtar de vedella i maionesa; unes escopinyes a la planxa molt ben resoltes, amb una cocció que respecta el producte; i, per acabar, uns clàssics calamars fregits que duren ben poc a taula. Tots, plats per llepar-se'n els dits.
Si hi ha un motiu real per asseure’s a taula al Bar Nuri és l’arròs
Però si hi ha un motiu real per asseure’s a taula al Bar Nuri és l’arròs. Ens porten un arròs mar i muntanya amb calamar, sípia i cansalada ibèrica en una ració generosa, pensada per sortir més que satisfet del restaurant. L’arròs és francament bo, saborós i ben treballat. El punt del gra és correcte, al dente i ben impregnat del suc, i la quantitat és prou per convertir el plat en un dels motius clars per tornar-hi. L’arròs l’acompanyem amb un vi blanc, l’Etra, un Albariño que marida especialment bé amb el peix. I, com havia de ser, completem l’àpat amb una crema catalana acabada amb un carquinyoli a sobre.
Espai acollidor i equip atent
L’espai interior desprèn una estètica acollidora, amb un aire contemporani que juga amb tocs clàssics, com les taules de marbre clar i les cadires de fusta d’estil bistrot. A més, les taules estan parades amb vaixella senzilla que fa de casa, i posa el focus en el producte. El servei també juga a favor; ens atenen uns cambrers atents i eficients que fan de l’àpat una experiència agradable.
Així que, si ara que ha arribat el bon temps i els dies comencen a allargar-se et ve de gust seure en una terrasseta, val la pena fer parada al Bar Nuri, que, no només ofereix una terrassa al sol, sinó que darrere s’hi endevina una cuina que no es limita a viure del trànsit de gent. I en aquest entorn, això ja diu molt.