A l’assaig "Lujo eterno, lujo emocional" (a El lujo eterno, Anagrama, 2004), el filòsof i sociòleg Gilles Lipovetsky diu que luxe és “un lloc de somni, allò que embelleix el decorat de la vida”. No seré jo qui li dugui la contrària, però sí que afegiré que el luxe en alta cuina és sentir-se còmode, com a casa. Sovint, aquest sentiment prové de la sala, d’una certa calidesa que ens ajuda a afrontar elaboracions que se surten fora del receptari comú, sigui en sabors, combinacions i formes. Però alguns restaurants han pensat encara més enllà i a banda d’un emplaçament confortable i hospitalari posen a taula plats que no requereixen cap esforç, que estan pensats pel pur plaer, que són rodons en concepte, fons i forma. I això és el que fan exactament a Cocina Hermanos Torres.
Arribar a aquesta conclusió és fruit de la dilatada trajectòria que els bessons Sergio i Javier Torres porten a l’esquena. M’expliquen que la seva és “una cuina del gust, del temps i del que és natural”. Diuen que ha de tenir equilibri, però que ha de predominar la potència de gust. Ho fan en aquesta antiga nau industrial que abans allotjava un taller mecànic de cotxes, un espai diàfan i ampli on la cuina (la cuina del gust) és literalment al centre. En aquesta cuina, expliquen, miren “de posar el producte i el productor en valor, amb humilitat”.
He deixat els plats pel final perquè sé que independentment de la temporada i del menú, la cuina d’Hermanos Torres sempre reflectirà aquests valors
El luxe que ofereix Cocina Hermanos Torres és el d’un restaurant que ha guanyat les 3 estrelles Michelin i que posa a taula i a la sala la comoditat més luxosa que l’alta cuina d’arrel espanyola és capaç de confeccionar: tradició recuperada amb les millors tècniques, fina execució, somni en les receptes, tracte atent i expert. Els reptes a taula són enriquidors, entretinguts i divertits, però no tothom vol ni sempre cal dinar o sopar enfrontant-se amb plats que trenquen els paradigmes, que són pura creativitat i que requereixen un esforç. Ans al contrari, hi ha dies que hom vol seure a taula d’un restaurant triestrellat on sap que tot sortirà rodat, on el servei practica l’excel·lència, el producte és d’alta qualitat i tota l’experiència flueix mediterràniament, sense entrebancs, sense sorpreses, amb generositat. Cal destacar, com a garants i contribuents que tot això sigui possible, la feina que fan el director del restaurant, Pablo Sacerdotte, i el sommelier Patricio Zarate, un tàndem argentí que és veloç i eficaç en la lectura del client, i que guia i recomana amb encert.
“Volem que menjar a Cocina Hermanos Torres sigui inoblidable i, al mateix temps, volem ser molt propers. Rebem, acollim i compartim. El millor és que els clients se sentin les veritables estrelles”
He deixat els plats pel final perquè sé que independentment de la temporada i del menú, la cuina d’Hermanos Torres sempre reflectirà aquests valors. Això no obstant, aquí en van uns quants: el ja clàssic calamar amb consomé d’au i caviar, el bou de mar de la Ria, gamba vermella de la costa, salsa de corall i xiles, els mariscs i bivalves amb nyoquis cremosos de patata i julivert i emulsió de flor de carabassó, inspirat en l’illa italiana de Ponza, la primera florada de pèsol del Maresme amb pernil de gla i migas de pastor o el plat ideat en veure els porcs de la devesa extremenya alimentar-se entre flors, i que consisteix en porc marinat, en un fons de suc d’escalivada i tomàquets escabetxats, amb una catifa acolorida de flors i cotnes cruixents, que porta el poètic nom de 'Primavera a la devesa extremenya', paisatge del porc ibèric que protagonitza el plat.
El darrer cop que hi vaig ser, vaig dir que Cocina Hermanos Torres era un restaurant que a banda de tenir la cuina al centre, posava tots els recursos en el gaudi directe, en fer que el client entri en un estat de plaer que es prolonga durant tota l’estada al restaurant, i encara quan se surt per la porta, flotant en un núvol de benestar i de bonhomia. I en aquesta nova visita de finals d’abril, per la que agraeixo haver estat convidada, ho reitero. “Volem que menjar a Cocina Hermanos Torres sigui inoblidable i, al mateix temps, volem ser molt propers. Rebem, acollim i compartim. El millor és que els clients se sentin les veritables estrelles”, diuen els bessons Torres.