La gastronomia d'alta muntanya és producte, territori i comunitat. És posar en valor la nostra terra —catalana i andorrana—, la nostra matèria primera, però sobretot, també les persones que la conformen. I celebrar aquest tipus de gastronomia al bell mig de Ciutat Vella és fabulós. Primer, perquè ens endinsem a l'espectacular Koy Shunka* i, segon, perquè és on es produeix un quatre mans especial que simbolitza la unió culinària entre Barcelona i Andorra. Un àpat que recorre 200 km de distància a través de vuit passis i dues postres sensacionals.
Cuina d'alta muntanya a l'Andorra Taste 2025
Aquest dinar és el preludi de la quarta edició de l'Andorra Taste, el congrés de gastronomia d'alta muntanya que ensenya múscul de la cuina d'Andorra. Un quatre mans coprotagonitzat per Hideki Matsuhisa i Rodrigo Martínez al restaurant estrellat del primer amb la voluntat d'entrellaçar el talent local i internacional i que sigui un preludi i un petit tast del que es viurà entre el 17 i el 21 de setembre. Martínez, xef argentí nascut el 1988, és el cuiner del restaurant Beç (Escaldes-Engordany).
Així doncs, un japonès enclaustrat a Barcelona des de fa gairebé un quart de segle, i un argentí instal·lat a Andorra i amb un català cada cop més correcte, s'han unit per celebrar la cuina d'alta muntanya i l'agermanament de Barcelona i Andorra. Uns plats que han esborrat la distància de 200 quilòmetres i que, fins i tot, alguns d'ells els han creat expressament per a l'ocasió.
El menú, de deu passis descomunals, arrenca amb un doblet d'en Hideki format per un api-rave fumat amb ous de truita de riu i una anguila amb créixens silvestres. En Rodrigo, que no fa curt tampoc, surt d'inici amb un taco de trumfes d'Andorra, ous de truita i gàrum i, a més a més, un impactant i profund trinxat i brou de donja de Cal Jordi.
És fascinant veure com l'equip d'un i l'equip de l'altre treballen harmònicament i sense fer-se destorb, tot i no conèixer-se prèviament. Soc assegut en una de les barres laterals conversant amb companys periodistes sobre les vacances, l'estiu i la tornada al cole. No obstant això, no puc deixar de mirar la vintena de cuiners que treballen a camp obert per servir més d'una trenta de comensals. La brasa, els ganivets, els coberts, emplatar les relíquies que elaboren. Tot plegat és extremadament delicat i artístic.
El menú avança amb el pas dels principals. El primer d'ells un maki de truita de riu i bolets. Una fusió nipona-catalana increïble que és l'avantsala de la vieira i botifarra del país andorrà que elabora la gent del Beç. Un llobarro rostit i la bilbaïna de muntanya és tendre i es desfà al paladar al nivell dels millors plats de cuina marinera que es combina amb la muntanya fronterera. Un rostit a 1503 metres, l'altura justament del restaurant d'Escaldes-Engordany. Ho rematem tot plegat amb la millor carn del món, wagyu amb guarnició de muntanya, fulla de pi i llenya d'Andorra amb demi-glace de tòfona.
De postres, les nyàmeres amb gelat de llet de soja. Absolutament cada detall estudiat i perpetuat quasi improvisadament denoten la grandesa dels millors cuiners de Catalunya i Andorra. I, ara, que comenci l'Andorra Taste 2025. Som-hi!