Carregant...

Solem associar el kebab a un tipus de menjar de poca qualitat, vulgar i brut. Un plat estranger i greixós que només serveix per solucionar un sopar improvisat. I no. El kebab és deliciós. És clar que hi ha kebabs dolents, igual que hi ha males pizzeries o restaurants de cuina catalana on és millor no posar els peus. Però incloure tots els locals de kebab al mateix sac seria injust. I prova d'això n'és Kevabrö, un restaurant que s'ha fet molt popular a les xarxes socials per la qualitat del seu producte, però sobretot pel seu estil i estètica particulars.

Un caos ordenat

Per conèixer més de prop la proposta de Kevabrö, m'acosto al local de la plaça Doctor Letamendi, a l'Eixample. És un dels tres restaurants que el grup té a Barcelona, juntament amb el de Sants i el de Sagrada Família. Kevabrö fa poc més d'un any que va obrir. Des d'aleshores no han parat de créixer: volen tancar el 2026 amb cinc locals a Barcelona, expandir-se a l'estranger durant el 2027 i superar unes ja espectaculars xifres de facturació. En 14 mesos han venut més de 350.000 kebabs (és a dir, més de 800 al dia). Entre tots els restaurants venen 14 tones de carn cada mes. Unes quantitats que s'expliquen gràcies a un model molt ben pensat i executat que, per damunt de tot, prioritza la qualitat del menjar que serveix.

Taulell del restaurant Kevabrö. / Foto: Cedida

El kebab et pot agradar més o menys, però saber-ne distingir un de bo d'un de massa greixós és important per no patir-ne les conseqüències

Entrar a Kevabrö és com entrar en qualsevol kebab de barri. El local és petit, amb el clàssic aparador de productes a la dreta, els forns rotatoris al darrere i un petit espai amb un parell de taules allargades —d'aquelles en què menges en comunitat amb qui se t'assegui al costat. L'estètica està cuidada fins a l'últim detall. Tot sembla gastat, usat i treballat; perquè realment ho està. Però aquí no han deixat res a l'atzar. A sobre del taulell, lloc des del qual també s'agafen les comandes, hi ha un cartell que anuncia els diferents plats que es poden escollir. Un vermell llampant, acompanyat de grocs cridaners i les tipografies més bàsiques del Microsoft Word, mostra amb detall i una certa sensació de caos l'oferta del restaurant. Malgrat la dopamina que genera mirar el cartell, l'oferta és clara i senzilla: dos formats (dürum o döner), tres receptes (Og Ahmed, Berlín 1972 o Tandoori) i quatre farciments (falàfel, pollastre, vedella o mixt). Entremig, estridències grogues amb el preu i alguna broma, com l'extra de "suor d'Ahmed" per tres euros, arrodoneixen un cartell autoparòdic que defineix a la perfecció la filosofia del restaurant.

Producte de qualitat i una bona digestió

No són poques les vegades que la meva panxa s'ha queixat després de menjar un kebab amb els amics. Un clixé massa sovint cert que a Kevabrö no es reprodueix. Malgrat haver-me atipat com un vedell, després de dinar ho he paït tot bé. És el que passa quan el que menges és bo. El kebab et pot agradar més o menys, però saber-ne distingir un de bo d'un de massa greixós és important per no patir-ne les conseqüències. Al restaurant em recomanen diligentment, i en català, la millor opció per poder tastar una mica de tot. I un cop servits, amb l'ajuda d'un amic, comença el festí.

Plat de döner del restaurant Kevabrö. / Foto: Cedida

Davant nostre tenim dues safates amb un döner mixt de l'Og Ahmed, un dürum de vedella del Berlín 1972 i un dürum de pollastre del Tandoori. També un tast de falàfel, patates fregides, hummus, salsa de iogurt, salsa picant i dues postres. Un autèntic festival que suma un total de 44 €. Tenint en compte la ingent quantitat de menjar per un preu per cap semblant al d'un menú de migdia, queda clar que la relació quantitat-preu de Kevabrö és immillorable. Perquè qui ve a menjar aquí no acostuma a demanar tot això; amb un kebab i una beguda surts dinat per 10 €.

Kevabrö pot semblar un invent per gentrificar el kebab, però és un restaurant molt coherent que està fent les coses bé

Que hi hagi molt menjar no vol dir que no sigui bo. Tot té gust del que ha de tenir. Embolcallat amb un pa flexible i cruixent, el pollastre és sucós, la vedella és molt gustosa i les salses i condiments són casolans i molt equilibrats. El meu preferit és el Tandoori de pollastre, però les opcions mixtes i de vedella, tant en format dürum com döner, també són molt bones. En definitiva, Kevabrö pot semblar un invent per gentrificar el kebab, però és un restaurant molt coherent que està fent les coses bé. Prioritza la qualitat, manté uns preus molt assequibles i utilitzar l'humor com a recurs per crear una comunitat fidel.