Hola hola gourmeters! Hi ha restaurants on sembla que el temps s’aturi. I n’hi ha d’altres que, a més, aconsegueixen que oblidis que ets al bell mig d’una gran ciutat. El Cafè de l'Acadèmia és una mica les dues coses. Situat al cor del Gòtic, a tocar del bullici turístic i a pocs metres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona —d’aquí el seu nom—, travessar-ne la porta és com entrar en un menjador de masia. Pedra vista, fusta, llum càlida i una barra on pengen embotits que et donen la benvinguda abans fins i tot d’asseure’t.
A la vitrina no hi falten les olives, la cuina és oberta i deixa entreveure el ritme tranquil però constant dels fogons. Tot respira aquella idea de restaurant “de tota la vida” que no necessita artificis. La carta és clarament catalana i té una presència notable de plats de mar i muntanya, una combinació molt nostra que barreja productes del litoral i de l’interior en un mateix plat —com el pollastre amb escamarlans o la sèpia amb mandonguilles— i que simbolitza perfectament la riquesa geogràfica del país. Aquí, aquesta filosofia es tradueix en guisats, carns meloses i producte ben tractat.
La proximitat també es fa evident en els proveïdors. El pa torrat arriba del Forn de Vila Mala —un obrador artesà situat al barri del Raval, conegut per treballar amb masses mare i coccions lentes—, i els formatges són de la mítica Casa Carot, una formatgeria històrica del Gòtic amb dècades d’ofici i una selecció exquisida que és parada obligada per als amants del bon formatge.
Comencem amb una gilda —clàssica, punyent, addictiva— que serveixen acompanyada d’altres olives, d’aquelles que no pots parar de picar. Continuem amb una selecció de formatges de Casa Carot, servits amb torradetes finíssimes. Aquí no hi ha tallets escadussers: arriben en bons talls generosos, perquè el gust no se’t faci curt i puguis apreciar-ne bé la textura i els matisos.
Arrebossats de categoria
El calamar arrebossat amb allioli de la seva tinta és un d’aquells plats que desapareixen sense que te n’adonis. El calamar, tendre; l’arrebossat, cruixent i lleuger; i l’allioli, amb aquell punt marí intens que li dona la tinta, crea una combinació profunda però equilibrada.
No ens podem resistir a la carxofa fregida amb romesco. El romesco —amb un gust potent d’avellana torrada— és d’aquelles salses que et menjaries a cullerades. No sé si sóc l’única a qui li passa, però quan el romesco és bo, molt bo, eclipsa gairebé qualsevol cosa que toqui.
Seguim amb el caneló farcit de galta amb la seva reducció, beixamel i formatge Formatges Reixagó. Aquest formatge, elaborat artesanalment a Olost des de fa generacions, és conegut per la seva personalitat i intensitat. Aquí aporta caràcter a un caneló melós, profund, amb una galta que s’ha desfet a foc lent i que demostra que la cuina tradicional, quan està ben executada, no necessita res més.
Peus de porc guisats com a casa
I arribem al plat que, sense esperar-ho, es converteix en el preferit: els peus de porc. No és un plat que demani sovint, però me’l recomanen i m’hi llenço. Tot i la textura gelatinosa pròpia del producte, no se’m fa gens pesat. El guisat és tradicional, d’aquells que recorden els dinars de diumenge o les masies perdudes enmig d’una ruta de muntanya. Van acompanyats de patates fregides casolanes, perfectes per no deixar ni una gota de suc al plat. I aquí és on entens que la senzillesa ben feta és imbatible.
De postres, un flam cremós d’ou, boníssim, amb una nata que juraria que és muntada a casa o d’alguna pastisseria de barri —perquè té aquell gust fresc, làctic i delicat que costa de trobar. I el ja mític pa amb oli i xocolata reconvertit: torradetes primetes amb una ganache espessa i intensa que mai falla.
El Cafè de l’Acadèmia és això: menjar de tota la vida en un lloc amb aspecte de tota la vida. Sense focs artificials, sense pretensions innecessàries. Un restaurant on el producte és bo, el guisat és pacient i l’ambient convida a allargar la sobretaula. Enmig del centre més turístic de Barcelona, hi ha encara espais que semblen resistir el pas del temps. I aquest n’és un.