Un dia vaig decidir estudiar periodisme. Sovint ens preguntaven a través de quines fonts ens informàvem. Per a sorpresa de ningú, la majoria deia que feia servir les xarxes socials com a mitjà d’informació. Una tendència que ha anat a més, fins al punt que deixem en mans de l’algoritme (i ara també de la intel·ligència artificial) decisions aparentment senzilles com a quin restaurant anar a dinar.
La importància de menjar bé
Escollir restaurant no és una decisió banal. Hi ha gent per a qui menjar és simplement un acte per satisfer la gana. Però per a molts d’altres, com jo, menjar és importantíssim. El lloc, l’ocasió, la companyia, el plat, la beguda… Tot plegat forma part d’un ritual per afrontar la tarda de bon humor o per amargar-te el migdia i acabar rebotit. Cadascú és responsable de l'alimentació que segueix a casa, però quan menges fora, la responsabilitat del que et serveixen recau en el restaurant, encara que siguis tu qui esculli. Les últimes setmanes m'he trobat amb establiments que venen gat per llebre, i això m'ha reafirmat la importància de saber a través de quins canals informar-se abans d’escollir on menjar.
La diferència entre l’article d’un periodista i un vídeo o una foto a Instagram és la garantia professional
Cada vegada és més habitual veure gent que, amb uns quants seguidors i una mica de desimboltura, es converteix, de la nit al dia, en una autoritat gastronòmica. Un vídeo de trenta segons, quatre frases amb ganxo i una puntuació improvisada semblen suficients per decidir si un restaurant és prou bo. La diferència entre l’article d’un periodista i un vídeo o una foto a Instagram és la garantia professional. Darrere d'una ressenya, sigui en un mitjà nacional o en un setmanari local, sempre hi haurà un professional que ha visitat el restaurant i n’ha escrit amb criteri. Un criteri amb el qual es pot estar més o menys d’acord; però hi ha una experiència que acredita l’opinió de l’article.
El periodisme gastronòmic va més enllà d'avaluar croquetes i afirmar que un local és ''Mi nuevo favorito en Barcelona'' mentre sona la cançó de moda de fons. Fer periodisme implica conèixer plats, receptes i productes, el context cultural d’una cuina, entendre la situació del local, saber si un plat està ben fet independentment de si t’agrada o no i contrastar tot allò que la gent t’explica. Construir una opinió honesta (perquè al periodisme l’objectivitat és una utopia, especialment quan s’escriu sobre restaurants) implica independència i criteri propi.
Ser honest, en un restaurant, és el primer valor que cal tenir per fer les coses bé
A les xarxes socials, en canvi, el tema és més delicat. La imatge i l’expectativa que es ven d'alguns establiments de vegades no coincideix amb la realitat. I ho dic per experiència. Un plat bonic pot estar elaborat amb productes de plàstic. De fet, és exactament el que es fa en publicitat. A les xarxes l'objectiu és convèncer l'algoritme; les visites i els seguidors s'aconsegueixen creant impacte amb plats que entren pels ulls, i això sovint passa per no tenir en compte la qualitat dels productes. No pretenen donar eines a l'usuari sinó captar clients a qualsevol preu.
Prescriptors de confiança
Visitar un restaurant en funció d’una ressenya no t’assegura una experiència excel·lent. Però almenys saps que no t’estan prenent el pèl. Sovint, com més fotos, vídeos i anuncis vegis d’un lloc, menys probable és que hi mengis bé. Gestionar les xarxes d’un restaurant implica diners, temps i persones, tres recursos sovint escassos als bars i restaurants més humils. Llocs que l'únic que volen és cuidar els clients i fer bé la seva feina. Per tant, si el teu prescriptor de confiança et recomana un lloc del qual no havies sentit mai a parlar, és probable que el trobis ple de gent, de vida i de bon menjar.
El sector de la restauració és difícil, sacrificat i de vegades hostil. No és fàcil tenir o treballar en un restaurant. Però els restaurants, alhora, són el millor lloc del món. El que s’aconsegueix a través del menjar no es pot fer de cap altra manera. Si les converses importants es tenen a la cuina i els dies especials ens reunim amb la família al voltant d’una taula, deu ser per alguna cosa. Per tant, ser honest, en un restaurant, és el primer valor que cal tenir per fer les coses bé.