Que una de les millors cases d’arrossos de Barcelona celebri vint-i-cinc anys diu molt del restaurant, però també dels clients que l’han convertit en un lloc habitual. Ho dic per experiència pròpia: soc client de l’Arrosseria Xàtiva des que va obrir les portes al barri de Gràcia. Al principi, hi anava amb la meva dona; més endavant, amb els fills. I d'ençà de la pandèmia, quan tinc un desig urgent d’arròs i no me’l puc fer a casa, sempre em queda el recurs d’encarregar-lo i anar-lo a buscar.
Cal saber que la història de l’Arrosseria Xàtiva va començar l’any 2001, quan Maria Antònia Ribera va decidir posar en marxa el seu propi projecte gastronòmic després d’anys d’experiència en el sector de la restauració. La seva aposta era clara: especialitzar-se en els arrossos i portar a Barcelona la tradició culinària valenciana vinculada als orígens de la família del seu marit, procedent de Xàtiva. A punt de celebrar els vint-i-cinc anys de l’obertura del primer Xàtiva, el seu fill, Àlex López, és qui està actualment al capdavant del negoci.
La tradició arrossera valenciana, amb una carta que va molt més enllà dels arrossos
Amb els anys, el projecte ha crescut, fins a englobar tres arrosseries, als barris de Gràcia, Sant Antoni i les Corts, intentant oferir bona cuina, un tracte proper i aquella sensació de trobar-se en un lloc conegut. Personalment, soc més aviat dels clàssics, com l’arròs del senyoret, l’arròs negre i la fideuà, que són les meves opcions habituals. Això sí, gairebé mai no m’estic de demanar alguna cosa per fer boca, com el pernil de gla o unes anxoves. Perquè, malgrat que l’arròs és el gran protagonista al Xàtiva, a la carta també hi ha altres plats que val la pena tenir en compte, com el peix salvatge, el suquet de rap o la cua de bou, plats que demostren que la casa no viu només de l’arròs, encara que aquesta sigui la seva especialitat i la raó principal per la qual molts hi tornem.
Avui, però, començo amb uns calamarsets arrebossats amb farina d’arròs, un remenat de camagrocs i una coca amb sardina salada. Tres mossegades ben diferents que em permeten començar l’àpat amb una bona combinació de textures i sabors. Els calamarsets, amb el seu arrebossat cruixent; els camagrocs, amb aquell gust de bosc tan característic, i la coca amb sardina salada, que hi posa el contrapunt més intens i un punt picant que li dona personalitat. Una tria variada i ben engrescadora, que acompanyo amb una copa de vi blanc, un bon aliat per gaudir d’aquest primer tast abans d’endinsar-me en els plats principals.
Se'm fa difícil triar l’arròs, perquè al Xàtiva n’ofereixen més de vint-i-cinc varietats, a més de fideuades, però finalment em decanto per l’arrós de cua de bou i, certament, l’encerto de ple: és un arròs saborós, amb una carn melosa que convida a no deixar-ne ni un gra. La carn, melosa i tendra, aporta a l’arròs un sabor intens i deliciós.
Acabo l’àpat amb una torrada de Santa Teresa d’orxata, una manera de recuperar un clàssic de la rebosteria amb un matís ben valencià, gràcies a l’orxata, que li aporta personalitat.
L’Arrosseria Xàtiva és una bona adreça per tenir al radar quan ve de gust menjar un bon arròs a Barcelona, perquè, al capdavall, hi ha plats que alimenten i plats que fan feliç, i un bon arròs sovint aconsegueix totes dues coses. Amb aquesta idea al cap, enfilo Torrent de les Flors amunt, en direcció a la plaça de Rovira i Trias, i continuo passejant pels carrers de Gràcia.