Tal dia com avui de l'any 1137, fa 889 anys, a Saragossa, i en el context de les negociacions per a la unió dinàstica de les cases sobiranes d'Aragó i de Barcelona, el rei Ramir II d'Aragó —anomenat "el Monjo"—, signava la cessió de la "potestas" del seu regne a favor del seu futur gendre, Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona. En aquella cessió, reveladorament anomenada "Renúncia de Saragossa", Ramir es va reservar, exclusivament l'"auctoritas".
La "potestas" era el poder polític i jurídic que atorgava a una persona la capacitat legal de fer complir les seves decisions, fins i tot per la via de la força. Mentre que l'"auctoritas" era, simplement, un poder moral basat en el reconeixement social i no en la coacció legal. Per tant, a partir de la "Renúncia de Saragossa", Ramon IV de Barcelona, nomenat Príncep o Home Principal d'Aragó, es convertia en el veritable governant d'aquell petit regne.
Aquell detall —i d'altres que se'n deriven— explica que en aquell procés d'unió dinàstica, el Casal de Barcelona sempre va jugar un paper dominant. El català Ramon Berenguer IV exerciria com el veritable governant d'Aragó, l'aragonès Ramir no podria fer absolutament res al seu regne sense el permís del seu futur gendre català, i l'aragonesa Peronella —filla de Ramir— seria enviada a la cort de Barcelona, per ser criada i educada pels catalans.