Una de les places més tranquil·les de la Vila Gràcia i amb més graciencs és, sens dubte, la de Rovira i Trias. La plaça en si mateixa no té res especial; el que la fa diferent, però, és que es manté tal com era fa molts anys. Mira si continua igual que fins i tot part del rodatge d'El embrujo de Shanghai, la pel·lícula dirigida per Fernando Trueba basada en la novel·la de l’escriptor Juan Marsé, es va rodar a la mateixa plaça, això sí, afegint els decorats per crear l’ambient de l’època, des del desaparegut cinema Rovira fins a les llambordes de la plaça.
Doncs bé, de la plaça Rovira surt cap amunt el carrer Rabassa, on trobem el restaurant Oníric, justament on durant molts anys va estar ubicat el restaurant La Panxa del Bisbe, ara situat al carrer Torrent de les Flors i un dels locals preferits de la Rosalía, però aquest és un altre tema. Com deia, el restaurant Oníric acaba de guanyar la distinció Bib Gourmand concedida per la Guia Michelin, el guardó que reconeix una cuina excepcional a un preu molt atractiu.
Ben segur que sentirem a parlar d'aquesta jove parella, la Laura i el Jonatan, atès que és molt difícil trobar un menú d’aquesta qualitat a aquest preu, no només al barri de Gràcia sinó a tot Barcelona
Així, avui que estic per la zona m’atanso a tastar el seu menú del dia al preu imbatible de 24 € amb pa, aigua i cafè inclosos, a veure si realment paga la pena. Aparco a la plaça —em sorprèn que les terrasses estiguin plenes tot i el fred que carda— i entro al local, un espai reduït i optimitzat que també està ple però més calentó.
M’atén la Laura, catalana de soca-rel, que controla la sala mentre la seva parella, el Jonatan, oriünd de Palència, però molt culer, s’està barallant amb els fogons. Els felicito pel nou guardó, amb el qual estan evidentment molt contents; els reconeixements a la feina feta sempre són benvinguts.
Començo amb uns aperitius, i apareix a taula l’aigua de farigola i llimona acompanyada de llet fregida de moniato amb un cremós de pipes de gira-sol i un petit tast de miso fermentat elaborat amb la pell del moniato, que així d’entrada et descol·loca per la seva qualitat.
No soc gaire fan del pa amb mantega i oli a mig dinar, però val a dir que aquest pa que compren a Manresa, amb aquesta mantega de pebre vermell i l’oli de primera premsada elaborat a Sevilla, és un bon recurs mentre no arriba el taco daurat de blat de moro farcit de musclos amb una salsa de piquillo fumat i una emulsió de còdium que reforça els gustos marins i salins.
M’arriba un tàrtar de cor de vedella, sí, de cor, un dels plats que ofereixen des que van obrir i que està fora del menú de migdia, però el xef ha volgut que el tasti. Trobo que és una meravella el que aconsegueix el xef amb un producte tan humil com el cor d’una vedella, està molt ben condimentat i veig que porta envinagrats, rovell d’ou i uns puntets de maionesa de kimchi.
La flor de pebrot verd és de concurs, ve disposada sobre un hummus de sèsam blanc amb una salseta semblant a un suc de taronja, i l’acompanya un espagueti fet amb el sèsam. Per sobre afegeixen unes gotes de bitxo fermentat que li donen el toc picant i ressalten els gustos de tot el conjunt.
Avançant-nos a Nadal, el plat principal resulta ser un caneló de pollastre rostit amb una demi-glace de carn, beixamel de romaní i blat de moro.
Per netejar el paladar, les postres comencen amb un gelat de pera amb escuma de quefir i un cremós de mandarina avantsala de la ganache de xocolata amb gelat de castanya. Ja us dic ara que és molt difícil trobar un menú d’aquesta qualitat a aquest preu, no només al barri de Gràcia, sinó a tot Barcelona. Ben segur que sentirem a parlar d'aquesta jove parella. Aneu-hi, mengeu-hi i vencereu.