L'Aplec del Caragol és la millor festa del món. O com a mínim, de Catalunya. 200.000 persones reunides en més de 120 colles que durant tres dies ens dediquem a menjar, beure, ballar, cantar i xerrar. Una festa és això; germanor, bon ambient i tradició. L'altre dia sentia un periodista comentar que "Lleida no té res", que "no s'han sabut vendre". Però resulta que a nosaltres no ens cal cap brainstorming ni un equip de trenta creatius buscant un eslògan brillant per convèncer a la gent que som els millors en tot. Si vens a l’Aplec, ho veuràs de primera mà. I la prova més clara és que qui hi ve un any, sempre acaba tornant-hi.
L'orgull de l'Aplec
A Lleida és on es menja millor de tota Catalunya. Al Sisè, al Ferreruela o al Saroa, però també a Casa José, als Trulls o a Can Rubies. No ens calen estrelles Michelin per demostrar el valor del que tenim. Potser ja n'hi ha prou de justificar la qualitat d'una gastronomia només pels punts que posen uns inspectors anònims en una guia estrangera. I no és per desmerèixer ningú ni treure mèrit a qui en té, però hi ha coses que també es mesuren d’una altra manera. A Lleida tenim carn (som el principal productor de porcí del país i la província per excel·lència de la millor carn de xai), verdura, fruita i cereal. Menys peix, perquè nostre Senyor va decidir que no tindríem mar, a Lleida hi ha de tot.
El conegudíssim Mobile World Congress o la fira Alimentària registren poc més de 100.000 assistents en les últimes edicions. A l'Aplec en som més de 200.000
L'Aplec del Caragol és la síntesi de la lleidatanitat. Una festa que defineix el nostre ADN i que aglutina el bo i millor que ens dona la terra. Un espai d'oci popular on no hi ha classes socials i en el qual ens alimentem a base de la proteïna barata dels pagesos: els caragols. Per posar les xifres de l'Aplec en context, mirem algunes de les fires més conegudes de Barcelona. Si bé és cert que no són festes populars sinó fires de negocis, el conegudíssim Mobile World Congress o la fira Alimentària registren poc més de 100.000 assistents en les últimes edicions. A l'Aplec en som més de 200.000.
Això no va de portar-hi més gent, sinó de donar el prestigi que es mereix a una terra sovint menyspreada
Si mirem altres festes populars conegudes, com la Patum de Berga, els assistents en moments àlgids com el salt de plens es conten per centenars. Això no treu mèrit a les festes i fires d'altres punts del país. Ningú diu que Girona Temps de Flors o les Santes de Mataró no siguin festes fantàstiques. Però per què la gent no coneix l'Aplec del Caragol amb el volum de gent que mou i el pes gastronòmic que té? Això no va de portar-hi més gent, sinó de donar el prestigi que es mereix a una terra sovint menyspreada.
A Lleida estem poc acostumats a ser el centre d'atenció. I quan ho som, ens agafen les vergonyes. I no passa res. Però quan la gent diu que no tenim res, el mínim que hem de fer és treure pit i enorgullir-nos del lloc d'on som. I què millor que abanderar-nos de l'Aplec per lluir l'immillorable patrimoni gastronòmic de casa nostra. Perquè si l'Aplec és la millor festa del país es diu i prou. I enguany, un cop més, ho hem tornat a demostrar.