Em disculpo que soc poc previsora i els articles surten a misses dites. Parlar de misses quan el tema de l’article versa sobre la Biennal de Ciutat i Ciència, que avui clou portes, és un oxímoron. Perquè precisament la ciència implica racionalitat i veritat empírica i no pas veritats basades en creences, i la missa, és clar, és el ritual de la creença de les creences.

L’objectiu principal de la Biennal és acostar la ciència a la ciutadania, sí, però sobretot reflexionar sobre com la ciència pot millorar la ciutat. Millorar la ciutat... Què vol dir? Més transport públic, més zones verdes, més habitatge? Per descomptat, però aquesta Biennal vol anar més enllà o, potser tot el contrari, posar el focus en l’essencial i ha centrat totes les activitats en l’exploració del concepte vida. 

La reflexió es centra en el fet de viure en uns moments en els que el planeta pateix una urgència climàtica, en uns moments en que la ciència ha de treballar per curar, apedaçar i mirar de resoldre les conseqüències d’un ús i abús dels recursos naturals. 

Una de les principals causes de la crisi climàtica és l’alimentació. Ens estem menjant el món, i no des d’un punt de vista metafòric, sinó real

I no hi ha possible cura sense la complicitat dels ciutadans. La paraula ciutadans no és una manera qualsevol de referir-me a la població, sinó que exactament em vull referir als ciutadans. A la regió metropolitana de Barcelona hi vivim més de 5M de persones, que consumim la natura habitada per menys de 2M. Tenim una responsabilitat directa amb la salut dels recursos, i segons els informes de la darrera COP27 (la Conferència sobre el Canvi Climàtic) una de les principals causes de la crisi climàtica és l’alimentació. Ens estem menjant el món, i no des d’un punt de vista metafòric, sinó real. I aquestes són dades contrastades, i no creences. Tenim la certesa que s’acaben els recursos. 

Reflexionar sobre el què i com ho mengem va ser el tema central de la conversa que va donar el tret de sortida a la Biennal.  Va ser una conversa de sobretaula, on es va començar abordant que encara transformem aliments perquè mengem plegats. Som una espècie que ens reunim per menjar i això passa a tot el món i en totes les cultures i és el desllorigador de tot. En el segle XXI podríem alimentar-nos sense problema amb pastilles o concentrats nutricionals, que amb facilitat podrien respondre a tots els requeriments gastronòmics: textura, sabor, temperatura i aromes. No ens caldria anar a mercat, ocupar espai domèstic amb neveres ni rebost, encendre fogons, parar taula, rentar plats i escombrar la cuina. Si encara fem tota aquesta feina enutjosa no és pas perquè ens sacrifiquem, sinó perquè ens reunim al voltant d’una taula i, per tant, volem oferir plats que segellin i transmetin una cultura alimentària alhora que volem mostrar amb orgull el que hem preparat. Cada àpat és una demostració d’amor i dedicació. El plaer és aquí.

Volem mostrar amb orgull el que hem preparat. Cada àpat és una demostració de dedicació i amor. El plaer és aquí.

Sembla doncs que menjar aliments transformats (plats, en definitiva) és fonamental. Continuarem adquirint aliments i és en aquest moment que hem de saber que tenim la possibilitat d’afavorir polítiques que ajudin a preservar el planeta. La política és actuar en benefici de la majoria. Doncs cada aliment que posem al cistell és una manera d’actuar en benefici de la majoria i, en conseqüència, omplir el cistell és fer política. 

El que posem al cistell té un impacte en la nostra salut, en la salut del nostre entorn i en la salut del planeta. Un impacte directe. 

Triar producte de proximitat és la manera més senzilla de començar a millorar el nostre entorn. És una afirmació que té matisos, no és tan rotunda ni és fàcil, però és una primera solució i una manera efectiva de començar el camí del canvi. 

Cada aliment que posem al cistell és una manera d’actuar en benefici de la majoria i, en conseqüència, omplir el cistell és fer política

Siguem curiosos, insistents, preguntem d’on ve això o allò. El mercat respon a les nostra demandes, percebrà l’interès i, el mercat (no Déu), proveirà. Cadascú de nosaltres som els responsables del què ofereix el mercat. És així. I el què ofereix el mercat impacta, mediambiental, territorial, social i econòmicament al nostre entorn. 

Si les vostres creences exclouen el consum de llet i derivats de la llet, com a exemple, els ramaders del Prepirineu i Pirineu no podran subsistir, abandonaran boscos i prats i vindran a engruixir els més de 5M d’habitants de la regió metropolitana. 

Si les vostres creences us dicten devoció per l’alvocat i en mengeu per esmorzar, dinar i sopar, estareu afavorint el conreu intensiu i les màfies centreamericanes es fregaran les mans. És la ciència qui ho diu. 

I, disculpeu que sempre aviso a misses dites.