Gósol és un petit poble de muntanya d’uns 250 habitants situat a la comarca del Berguedà, a 1.500 metres d’altitud, conegut principalment perquè està situat a la falda del Pedraforca i dins del parc natural del Cadí-Moixeró, però també perquè Picasso va passar-hi un estiu, segons sembla.
Doncs bé, en aquest entorn privilegiat i justament a la plaça Major, ha reobert l’hostal Cal Triuet gràcies a Jordi de las Heras, exsommelier i ex cap de sala de Ca l’Amador de Josa, del gran Diego Alias, que, per cert, acaba d’estrenar la nova carta de primavera i hi he de reservar taula com més aviat millor.
Arran de la nova obertura, i com deveu suposar, els habitants de Gósol estan alegres com un picarol. Fixa't que en poques setmanes Cal Triuet ja s’ha convertit en la seu social on es reuneixen els veïns del poble per petar la xerrada, però també els veïns dels pobles del costat, com Saldes o Josa, i —evidentment— molts dels excursionistes que fan cap al poble per visitar el Pedraforca. Com passa de vegades, la informació sobre l’obertura ha corregut com la pólvora. De fet, jo me'n vaig assabentar durant la diada de Sant Jordi a l’estand d'ElNacional.cat, gràcies a un amic i veí de Josa de Cadí, que m’ho va piular mentre parlàvem, precisament, de la nova carta de Ca l’Amador.
Així que avui, aprofitant que fa un dia maco, surto de Sorribes de la Vansa en direcció a Gósol per veure que s’hi cou. Sento a la ràdio que han sortit de Barcelona més de cinc-cents mil cotxes a causa del pont de l’1 de maig i ric veient la carretera buida i el paisatge d’un verd preciós gràcies a les pluges dels darrers mesos.
En arribar a la plaça Major de Gósol, veig la cua de gent a la porta del nou hostal i no em sorprèn, pel boca-orella que comentàvem. L’edifici conserva la façana original i just al davant tenen l’espai per instal·lar-hi una magnífica terrassa ara quan arribi el bon temps. En Jordi té previst fins i tot muntar una petita barra perquè a la parròquia que vulgui fer un beure no els calgui entrar al restaurant. Igual que les nou habitacions que aviat estaran enllestides i a punt per formar part del nou projecte.
En Jordi em confessa que està molt content de com està anant tot, encara que una mica espantat —reconeix— perquè des que va obrir ha omplert cada dia a totes hores. Una vegada a dins, i abans d’entaular-me, m’ensenya la cuina —perfectament equipada—, on veig l’equip suant la cansalada, amb una activitat frenètica d'olles i graelles amunt i avall. També el seu racó preferit, amb les prestatgeries plenes d’ampolles de vi, majoritàriament del Bages.
Comencem amb unes amanides, unes plates d’embotits i formatges. Els embotits són tots del Berguedà i els formatges, dels artesans de la zona, els més demanats dels quals són els de la formatgeria Serrat Gros, de Josa, en totes les seves variants: el Serrat, el Cadinell i el tupí.
Tant si feu cap a Gósol com si hi passeu de camí, Cal Triuet és d’aquells llocs ideals per recuperar forces, menjar bé i sentir-se com a casa entre amics
És innegable que l’espai respira temps passats i aires de muntanya, amb les seves bigues de fusta. Ens ventilem un biquini de xai fet a baixa temperatura, disposat sobre una demi-glace que és una meravella. Comentem que anirà incorporant novetats a la carta amb tranquil·litat. De moment, amb la resta de la carta, ofereix sempre un plat guisat de la setmana. Avui, per exemple, té una sípia amb patates que és una meravella. Altres setmanes ha preparat tripa de vedella, galtes de porc, capipota, fricandó i mandonguilles amb sípia.
Continuem amb la botifarra negra, blanca i la xistorra a la brasa, per acabar amb una bona safata de xai, que acompanyem amb patates, mongetes i carxofes. Tant si feu cap a Gósol com si hi passeu de camí, Cal Triuet és d’aquells llocs ideals per recuperar forces, menjar bé i sentir-se com a casa entre amics.