Enamorat de la Toscana sense sortir de Barcelona tastant la seva cuina més tradicional

El Sandro Raffaelli, propietari del Restaurant Raffaelli, és originari de Lucca, la capital de la província del mateix nom que pertany a la regió de la Toscana, on també va néixer el famós compositor Giacomo Puccini. Curiosament, enguany se celebra el centenari de la seva mort, imagino que per aquest motiu el Liceu recupera per a la propera setmana la Turandot dirigida per la Núria Espert que va ser estrenada justament l’any en què el Liceu va reobrir portes després de l’incendi del 1994, i a la qual vaig tenir la sort d’assistir.

Però anem al tema. Per motius de salut, el Sandro va fer cap a Barcelona ara ja fa vuit anys i la ciutat el va enamorar només d'arribar i va decidir instal·lar-s'hi definitivament juntament amb les seves filles, Greta i Gioia, i obrir el Restaurant Raffaelli.

Fa dies que no plou i hem escollit avui que cauen quatre gotes per anar a sopar al Raffaelli, agafem la moto igualment i ens dirigim al carreró de Lluís Antúnez, a tocar de la plaça de Sant Miquel, a la Vila de Gràcia, on deixem la moto en remull. Ens rep la Laura i ens deixa decidir si volem estar al menjador interior o davant la barra, escollim endrapar davant la barra amb vistes privilegiades a la cuina i al carrer. No ens hem assegut encara que ens trobem brindant per la vida amb una copa de cava, la cosa pinta bé. El local és molt acollidor, de les parets pengen uns quadres pintats per la mare del Sandro que estan inspirats en les pintures d’Amedeo Modigliani, qui, per cert, també era toscà. 

La Laura ens deixa la carta i el menú especial que elaboren aquests dies, ja que ara mateix se celebra a Barcelona el festival Italia con gusto, una iniciativa que promociona i dona a conèixer el bo i millor de la cuina italiana a Barcelona. Decidim tastar el menú, que fa bona pinta, però també escollim uns plats de la carta.

Ens serveixen una copa de vi de la Toscana, un Maremmino Sangiovese, un vi molt agradable que ha estat vinificat en dipòsit de formigó i que tastem mentre arriba una zuppa alla frantoiana, un plat de cullera que és la típica sopa hivernal de verdures i llegums i que reanimaria un mort de patac, i el pappardelle amb ragù de cérvol, que trobo espectacular. El pappardelle és una pasta d’ou que té com a característica principal l’amplada, que pot ser de fins a quatre centímetres, és una pasta típica de la Toscana i acostuma a presentar-se amb salses potents, com aquesta de cérvol, però de vegades també la fan amb senglar o bolets. És per això que també tastem el pappardelle amb bolets de temporada.

Canviem de vi i la Laura ens omple les copes d’un Poggio Ciliegio Ciliegiolo també de la Toscana, el trobem intens i persistent, un vi meravellós que ens va de perles amb la parmigiana d’albergínia, un plat d’origen dubtós, però que a la Toscana cuinen com ningú. S’elabora amb capes d’albergínia fregida cobertes de formatge mozzarella, parmesà i salsa de tomàquet.

A punt de rebentar, tastem l’estofat de senglar amb olives i polenta toscana, que no és una altra cosa que un civet de senglar però a la manera de la Toscana. I tanquem el festival amb un panqueque de farina de castanyes de la Garfagnana amb ricotta i mel i un deliciós tiramisú, que reguem amb una copeta de moscato.

El paisatge de la Toscana fa que la gastronomia sigui diferent de la resta del país. Els camps plens de vinyes i oliveres, els boscos de castanyers i els seus arbres fruiters defineixen un territori amb una gastronomia pròpia.

Ens empassem una grappa blanca Nardini d’una glopada i ens acomiadem del personal, però també d’Itàlia, atès que, tot just traspassar la porta del restaurant, ja som a Gràcia un altre cop. Raffaelli és sens dubte una referència de la gastronomia italiana a casa nostra que transpira aires de la Toscana i passió en tot el que fan i on xalaràs de valent.