Un dels senyals de la derrota occidental és la pèrdua de confiança en el pa. A més de suportar l’estigma dietètic que, com una llufa d’innocents, li han penjat, ens hem quedat escarpats entre dos extrems. Per una banda, tenim pans que són productes industrials, de panificadora de polígon, precuits, congelats, fets de qualsevol manera i en poc temps, que arriben al consumidor per totes les vies possibles: benzineres, supermercats, botigues de les quals no tanquen mai.
Per l’altra, hi ha pans exquisits, d’artista, fets amb farines exòtiques, elaboracions sofisticades i fermentacions de fantasia, però poc escaients per al dia a dia. El terreny del mig ha quedat erm. Era on hi havia els pans de forn, fets cada dia, de matinada, amb traça, tradició i coneixement, amb la voluntat de servir un aliment bàsic, el més digne i necessari de tots. Una feina dura i poc reconeguda.
A més de suportar l’estigma dietètic que, com una llufa d’innocents, li han penjat, ens hem quedat escarpats entre dos extrems: els pans industrials i els d'artistes
Als pobles petits la gent es feia el pa. Encara hi ha cases on trobes el forn, la pastera, els calaixos on la massa creixia fins a estar a punt. El pa es feia cada setmana o cada quinze dies. Ara, sobretot després de la pandèmia, hi ha una petita legió secreta de forners domèstics, més benintencionats que reeixits. En alguns pobles, més grandets, algú es dedicava a fer el pa per a tots els veïns i també per als pobles dels voltants. A poc a poc, però de manera inexorable, aquests forns han esdevingut residuals. Han anat tancant d’un en un i, quan s’apaga la flama, ja no es torna a encendre.
Els miracles sí que existeixen
Però de vegades es produeix un petit miracle. A Estamariu, a l’Alt Urgell, a deu quilòmetres de la Seu, ha obert la Fleca Ca la Xata. El Quim Sánchez i l’Esther Masana, que tenien forns a Terrassa, han començat una aventura vital: deixar la gran ciutat i recomençar en un entorn radicalment diferent. Massa vegades no t'adones que trobaves a faltar una cosa fins que te l’ofereixen: pans i pastes honestos, saborosíssims, dels de tota la vida, fets amb ofici i vocació. Els de Ca la Xata repartiran el pa, des de la setmana entrant, a tres zones de la comarca, en una iniciativa que repercutirà en la qualitat de vida dels veïns, que han vist com s’ha transformat —i generalment sempre cap a pitjor—, en un procés de decadència que semblava irreversible. Però no tot està perdut. Mentre hi ha pa hi ha esperança.