Si visites la Pulla és obligatori fer parada a Matera, una de les ciutats més antigues del món, plena de carrers empedrats on perdre’s i escenari de nombroses pel·lícules, com La passió de Crist de Mel Gibson o No time to die de Daniel Craig fent de James Bond.
Com en tot indret turístic, és important dedicar uns minuts per escollir restaurant i no equivocar-se. En aquestes ocasions, no hi ha res millor que conversar amb algun vilatà i, com qui no vol la cosa, aprofitar per preguntar-l'hi directament. De fet, així va ser com vam trobar la Trattoria Lucana.
Oberta l’any 1900 per la Maria Michella, de la família Sanrocco, actualment, però, és el seu fill Gigi qui, juntament amb la seva dona i les seves dues filles, porten el negoci continuant amb la tradició familiar. Ofereixen la cuina lucana tradicional, pròpia de la regió de Basilicata, i la posicionen arreu del món tot mantenint l'essència i utilitzant sempre els productes de la regió com l’oli d’oliva, el guanciale, la sopressata, formatges com la mozzarella i el pecorino, o el pa de Matera, que és molt apreciat a tot Itàlia. Per cert, acabo de rebre el número de tardor de la revista Arrels i veig que està dedicat al pa, ja em ve salivera abans de llegir-la.
Doncs bé, al carrer principal de la ciutat de Matera, a tocar de la plaça Vittorio Veneto, trobem la trattoria en qüestió amb la porta plena d’adhesius de la guia Michelin i altres. El menjador està ple i tot plegat fa molt bona pinta, es respira aquell aire de restaurants de tota la vida, hi ajuden les parets plenes de fotos d’altres temps.
Un cop entaulats, el Gigi ens explica que millor començar per uns antipasti amb plats típics locals i, clar, amb la gana que portem, li deixem fer. Ens omplen les copes d’un Verbo Malvasia blanc que trobo una mica afruitat, però ideal per a la pasta que està a punt d’arribar.
El xef Gigi de la Trattoria Lucana ofereix una cuina lucana tradicional, pròpia de la regió de Basilicata, mantenint l’essència i utilitzant sempre els productes autòctons com l’oli d’oliva, el guanciale, la sopressata, formatges com la mozzarella i el pecorino, o el pa de Matera, que és molt apreciat a tot Itàlia
Així, comencem amb una albergínia amb tomàquets secs que és una meravella. Val a dir que des que hem arribat a la Pulla, tots els plats que hem tastat i estan cuinats porten albergínia, olives i tomàquets secs, absolutament tots.
Continuem amb un pancotto di Matera amb bledes i nap, olives, patates, tomàquet cherry, ou i peperone cruixent, una lasanya lucana amb albergínia fregida, salsa de tomàquet i scamorza, que és un formatge de pasta filada elaborat amb llet de vaca, i uns pebrots farcits.
Seguim amb una de les especialitats de la casa, el polpette di pane al sugo di nonna Michella, que no són altra cosa que unes mandonguilles fetes amb pa, ou, parmesà, julivert, sal, pebre, salami i salsa de tomàquet de l’àvia Michella.
Entro a la cuina amb el Gigi, que insisteix que ratlli la tòfona per sobre dels fettuccine alla campagnola, una recepta típica italiana que porta puré de faves, bolets com el cardoncelli, tomàquets cherry, ceba fregida, ruca i per sobre, com deia, tòfona d’estiu a dojo.
Obrim un parell d’ampolles de Manfredi Bianco, també de la regió de Basilicata, elaborat amb raïm Müller-Thurgau i Traminer aromàtic que fan les delícies del personal, que comença a desbarrar amb la panxa plena.
De segon, i com era d'esperar, demano el bacallà a la materana, que va acompanyat de grelos, olives, pebrots, patates, panses i cebes i que trobo extraordinari. Cal saber que el bacallà acompanya els habitants de la Pulla des de la infantesa. Fixa't que Itàlia és el segon país del món consumidor de bacallà —després de Portugal— i, com és lògic, el cuinen de totes les maneres imaginables.
Tanquem l’àpat amb uns tiramisús clàssics i uns pastissos de ricotta i pistatxo, tots dos ben remullats amb una grappa invecchiata de dotze anys. Si visiteu la Pulla, no dubteu a reservar taula a la Trattoria Lucana, no us en penedireu.