Ara que arriba el bon temps, ve de gust apropar-se vora el mar per passejar, prendre el sol amb una cerveseta ben fresca a la mà i, per què no, gaudir d’un bon arròs dels de tota la vida. Un bon lloc que fa més de cent anys que cuina paelles i serveix marisc, és l’emblemàtic Can Solé, un local que durant molts anys ha sabut preservar aquella essència de la cuina marinera d’abans, al bell mig de la Barceloneta, més enllà de les obertures indiscriminades de restaurants sense ànima ni pietat.
Can Solé, situat al petit carrer Sant Carles del petit barri de pescadors, va ser fundat l'any 1903 per Josep Homs, que va mantenir el nom de l’antic propietari, Gregorio Solé. Als anys cinquanta, es va convertir en un restaurant de renom, on la burgesia catalana celebrava els seus saraus omplint la panxa del millor marisc i gaudint dels arrossos que feien com ningú. Anys més tard, se’n va fer càrrec un jove Josep Maria García, que va portar el local a dalt de tot del pòdium dels temples mariners a casa nostra. Com que fa anys que no el visito, ves per on avui he decidit reservar-hi taula.
Un bon lloc que fa més de cent anys que cuina paelles i serveix marisc, és l’emblemàtic Can Solé, un local que durant molts anys ha sabut preservar aquella essència de la cuina marinera d’abans, al bell mig de la Barceloneta
Les especialitats de la casa, segons m’explica el cambrer —per cert, molt amable i eficient—, continuen sent els arrossos. En tenen deu de diferents a la carta, principalment l’arròs caldós de llamàntol i l’arròs a banda amb vieires, però també la sarsuela de peix i marisc, un plat difícil de trobar a les cartes del país. Igual que l’obra El paradís i la peri, l’oratori profà del famós músic Robert Schumann, que costa de trobar i està injustament oblidat a les programacions dels auditoris i teatres d’arreu, sens dubte el seu projecte més ambiciós, que aquesta setmana s’ha estrenat amb tots els honors a l’Auditori de Barcelona —dirigit pel mestre Jordi Savall i acompanyat de la Capella Nacional de Catalunya i Le Concert des Nations—, en el que ja podem afirmar que és un dels concerts memorables d’aquesta temporada cultural a casa nostra.
Però continuem amb la teca, que és el que interessa. Em decideixo finalment per uns calamars a la romana i un arròs mariner caldós. De fet, volia negociar una mitja ració de calamars i mitja de gamba vermella, però m’han dit molt amablement que no podia ser, que estava tot envasat per racions, i m'he decidit finalment, com he dit, pels calamars. Això sí, em podran cuinar l’arròs per mi sol, tot i que a la carta hi especificava "mínim dues persones", tot un detall. El calamars estan bons i tendres, el plat és abundant i no me'ls acabo.
Les parets del local fan molt de goig, amb fotos d’artistes, esportistes i polítics d’una altra època que havien trepitjat el local. Pel menjador de Can Solé hi van passar personatges il·lustres de la talla de Santiago Rusiñol, Josep Maria de Sagarra, Joan Miró o Josep Pla, entre d’altres.
Mentre gaudeixo del teatre, a un costat de la taula hi tinc uns estrangers que no paren de riure, mentre les ampolles de vi se succeeixen, i a l’altre, una parella d’edat avançada fent manetes, que han arribat per separat i ell val a dir que porta anell i ella no. M'omplen la copa amb un vi de l'Empordà.
Arriba l’arròs en una cassola de ferro colat de les d’abans, ideal per fer-hi arrossos, que deixen a taula per omplir-me el plat. L’aroma és molt agradable i el caldo molt gustós, com es nota que tenen la ma trencada de fer arrossos.
La cirereta del pastís és una crema catalana cremada que endolceix el final de l'àpat.