Misteri resolt sobre l'elecció del nom del nou papa, Lleó XIV. Per què el va elegir? Què va ser que el va motivar? Aquests interrogants han estat resolts en una reunió privada que Robert Francis Prevost ha mantingut amb els cardenals. Segons el Papa, l'Església catòlica ha d'afrontar actualment els reptes d'"una altra revolució industrial" i també de la intel·ligència artificial. En aquests punts estaria la clau per entendre per què va triar el nom de Lleó. "En sentir-me cridat a prosseguir aquest camí, vaig pensar prendre el nom de Lleó XIV. Hi ha diverses raons, però la principal és perquè el Papa Lleó XIII, amb la històrica encíclica Rerum novarum, va afrontar la qüestió social en el context de la primera gran revolució industrial i avui l'Església ofereix a tots, el seu patrimoni de doctrina social per respondre a una altra revolució industrial i als desenvolupaments de la intel·ligència artificial, que comporten nous desafiaments en la defensa de la dignitat humana, de la justícia i el treball," ha explicat Lleó XIV, en el seu discurs davant dels cardenals, publicat per l'Oficina de Premsa de la Santa Seu.
Així mateix, segons informa l'agència Europa Press, ha convidat els cardenals a "renovar junts" la seva "plena adhesió" a "la via que des de fa ja decennis l'Església universal està recorrent rere les empremtes del Concili Vaticà II", el contingut del qual "el papa Francesc ha recordat i actualitzat magistralment" en l'exhortació apostòlica Evangelii Gaudium. Quant a aquesta exhortació, Lleó XIV ha subratllat com a "notes fonamentals", la "tornada al primat de Crist a l'anunci, la conversió missionera de tota la comunitat cristiana, el creixement en la col·legialitat i en sinodalitat, l'atenció al 'sensus fidei', especialment en les seves formes més pròpies i inclusives, com la pietat popular; la cura amorosa dels febles i descartats, i el diàleg valent i confiat en el món contemporani en els seus diferents components i realitats".
El papat, "un jou"
El Sant Pare s'ha dirigit als cardenals com els seus "més estrets col·laboradors" i ha dit que això li serveix "de consol en acceptar un jou que clarament supera" les seves "forces". "La seva presència em recorda que el Senyor, que m'ha confiat aquesta missió, no em deixa sol amb la càrrega d'aquesta responsabilitat. Abans que res, sé que compto sempre, sempre, amb el seu auxili", ha indicat. També ha mostrat el seu agraïment al degà del Col·legi Cardenalici, el cardenal Giovanni Battista Re que, segons ha comentat "mereix un aplaudiment, almenys un, si no més" pel seu suport i "la seva saviesa, fruit d'una llarga vida i de molts anys de fidel servei a la Seu Apostòlica;" al camarlenc, el cardenal Kevin Joseph Farrell, "pel valuós i difícil paper que ha exercit durant el temps de la Seu Vacant i la convocació del conclave", i ha dedicat un record per als cardenals que no han pogut ser presents per raons de salut.
Lleó XIV ha remarcat la figura dels papes anteriors i ha sol·licitat recollir la "valuosa herència" de Francesc, del que ha subratllat "el seu estil de total dedicació al servei i de sòbria essencialitat de vida, d'abandonament en Déu durant el temps de la missió i de serena confiança en el moment del retorn a la Casa del Pare." "Recollim aquesta valuosa herència i reprenguem el camí, animats per la mateixa esperança que ens ve de la fe", ha emfatitzat.
Ser "dòcils oients" de la veu de Jesucrist
Davant dels cardenals, Lleó XIV ha demanat de ser "dòcils oients" de la veu de Jesucrist i "ministres fidels dels seus designis de salvació", recordant que "Déu estima comunicar-se, més que en el fragor del tro o del terratrèmol, en la remor d'una brisa suau o, com el tradueixen alguns, en una subtil veu de silenci". "Aquesta és la trobada important, que no s'ha de perdre, i cap a la qual cal educar i acompanyar a tot el sant Poble de Déu", ha agregat.
Així mateix, ha recordat l'"afecte i devoció" manifestat pels catòlics amb motiu de la mort del papa Francesc, que han "acomiadat i plorat", i ha assegurat que aquesta és "la veritable grandesa de l'Església, que viu en la varietat dels seus membres, units al seu únic cap, Crist." Finalment, ha fet seu i ha proposat als cardenals el desig que sant Pau VI, el 1963, va expressar en l'inici del seu ministeri petrí: "Que sobre el món sencer passi una gran flama de fe i d'amor que il·lumini tots els homes de bona voluntat, aplanant els camins de la col·laboració recíproca i que atregui sobre la humanitat, l'abundància de la benevolència divina, la força mateixa de Déu, sense l'ajuda del qual res val ni gens és sant".