Comença la desfilada d’agents dels Mossos d’Esquadra als jutjats de Barcelona per haver investigat tres companys del cos, que són acusats del delicte d’encobriment per haver acompanyat el president a l’exili, Carles Puigdemont, en la seva visita llampec a Barcelona el 8 d’agost passat, sense que fos detingut. La Comissaria General d’Investigació Interna d’Afers Disciplinaris es va encarregar de la investigació a Xavier Manso, David Goicoechea i Jordi Rodrigo en confirmar que són mossos, tot i que aquell dia estaven de vacances o de baixa laboral, i van acompanyar Puigdemont, en l’acte organitzat per l’ANC a Arc de Triomf, amb milers de persones per donar-li la benvinguda. Aquell dia, cap policia de servei va cridar l’alto a la comitiva del líder de Junts. La policia catalana manté contra els tres agents expedients disciplinaris oberts, a l’espera de la investigació penal. En concret, quatre agents i un caporal de la policia catalana han de declarar com a testimonis dilluns vinent, davant la titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, que vol escatir els indicis delictius.
Els cinc agents hauran de respondre a totes les preguntes que els faci, primer, la magistrada Maria Antònia Coscollola. I, després de l'advocat defensor dels mossos, Gonzalo Boye; la Fiscalia, i les acusacions populars, on s’han personat dues formacions espanyolistes, Hazte Oir i Vox, després de dipositar una fiança de 15.000 euros, imposada per la magistrada. Les entitats ultres també van presentar querelles contra autoritats catalanes, com el president del Parlament, Josep Rull, el llavors conseller d’Interior, Ignasi Elena (ERC), i també el secretari general de Junts, Jordi Turull, així com l’advocat de Puigdemont i dels agents. Ni el TSJC ni cap jutjat ho han acceptat en considerar que no tenien cap requeriment ni van desobeir cap ordre, i per tant no van fer cap acció delictiva.

Què han investigat aquests agents?
Els cinc agents són autors de sis informes policials, en els quals es revisa les càmeres properes a la zona d’Arc de Triomf; s’analitzen cotxes sospitosos i vídeos de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació sobre els acompanyats del president Puigdemont. Són informes signats dies després de la visita de Puigdemont, entre el 12 i 16 d’agost. I fins i tot, s’identifica un bomber de la Generalitat, del parc de Granollers, el nom del qual ha quedat escrit en un informe policial, malgrat que no se l’imputa cap acció, ni què pretenia amb això la policia catalana.
La Divisió d’Investigació Interna afirma en l’acta de visionat d’imatges que s’investiga un “presumpte delicte contra l’Administració Pública”. En l’informe, es recullen imatges de les càmeres de l’aparcament que hi ha a l’avinguda Lluís Companys i de la seu d’Endesa, a l’avinguda Vilanova, zona on s’identifiquen tres vehicles, entre els dies 7 i 8 d’agost.
Un cotxe dels Països Baixos
S'indica que l’Honda blanc, conduït per una dona amb una minusvalidesa, amb el qual haurien marxat Puigdemont i Turull, va ser estacionat al pàrquing de Lluís Companys, el vespre anterior, el 7 d'agost. També s’incorporen imatges de la dona, que la premsa espanyolista va identificar i difondre la seva imatge, sense que tampoc se li hagi imputat cap delicte.

A més, en l’informe dels vehicles s'assenyala un Volkswagen Golf amb matrícula dels Països Baixos, en el pàrquing i a l’avinguda Lluís Companys. Es reprodueix la matrícula del vehicle, així com captures dels dos ocupants, i s'apunta que el 8 d'agost va sortir, juntament amb l'Honda i una moto KTM ,a l'avinguda Lluís Companys. L'instructor, però, al final, admet que "no troba cap indici suficient per relacionar els dos tripulants del Golf " amb la comitiva de Puigdemont. I, conclou que la seva sortida alhora de l'aparcament és fruit de "la causalitat".

Un dels informes també incorpora dues imatges de l’Arc de Triomf (una a la foto principal) d'aquell 8 d’agost, feta per la Unitat de Drons dels Mossos, també activada aquell dia.
Agents detinguts
En un visionament d’un pàrquing del carrer Nàpols s’identifica Jordi Rodrigo, el qual viu a la zona, i en informes policials és identificat que va acompanyar Puigdemont, quan va accedir pel passatge de Sant Benet a l’acte polític a Arc de Triomf. Agents dels Mossos el van detenir el mateix 8 d’agost a les 10.40 hores, segons la minuta policial. Puigdemont va fer el seu discurs cap a les 9 del matí i a dos quarts ja s’havia escapolit del control policial, format amb més de 600 agents policials. La direcció dels Mossos volia detenir-lo quan entrés al parc de la Ciutadella per dirigir-se al Parlament per assumir l’acta de diputat per Junts, tal com havia anunciat. No es va deixar detenir i va marxar.
Xavier Manso, que duia una gorra blava com Rodrigo, també va ser detingut. Goicohechea, l’endemà. En l’acte polític, cap d’ells va desobeir cap ordre de cap policia en actiu. Ni Puigdemont. El delicte d’encobriment castiga de sis mesos a tres anys de presó, qui ajudar a un suposat autor d'un delicte a eludir la recerca de l'autoritat o dels seus agents, o a sostreure's a la seva cerca o captura.
La defensa dels agents, recorda, però, que per encaixar els fets investigats en l’article 451.3 del Codi Penal es requereixen que concorri dos supòsits: que el fet encobert sigui constitutiu de traïció, homicidi del Rei o de la Reina o de qualsevol dels seus ascendents o descendents; genocidi, delicte de lesa humanitat, delicte contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, rebel·lió, terrorisme, homicidi, pirateria, tràfic d'éssers humans o tràfic il·legal d'òrgans. I el segon supòsit és que l'afavoridor hagi obrat amb abús de funcions públiques. Puigdemont és acusat del delicte de malversació de fons per l’1-O, i per tant no encaixaria el tipus delictiu.
El comissari Sallent, al juny
La següent desfilada de responsables dels Mossos pel jutjat serà el 30 de juny. El comissari Eduard Sallent, juntament amb dos intendents, ha estat citat en haver elaborat i signat l’informe sobre l’operatiu policial fracassat per detenir Puigdemont, que els va exigir el jutge del Suprem Pablo Llarena, que aquell 8 d’agost es va activar, a l’espera de la desitjada detenció de Puigdemont, perseguit des d’octubre de 2017.
En aquest informe, es detalla l’ampli dispositiu policial dissenyat i executat per a la constitució del nou Parlament, sorgit de les eleccions catalanes, i també per detenir Puigdemont i complir l’ordre judicial. S’indica que es va descartar detenir Puigdemont a la seva arribada a l’Arc Triomf en aplicar-se criteris policials de “congruència, oportunitat i proporcionalitat”. L'endemà, en la roda de premsa, Sallent també va recordar que l’acte de l’ANC era un simple acte polític i que Puigdemont no era un delinqüent perillós per detenir-lo a l’escenari. Amb tot, el comissari va ridiculitzar l’acció de Puigdemont i la va comparar amb la del personatge “Jimmy Jump”.