És veritat que l’any comença l’1 de gener, però per a tota una generació (jo, la primera), el veritable inici de “l’any” és l’1 de setembre, quan comença el curs. Són rèmores de la infància perquè quan acabaven les vacances i començàvem l’escola, ho estrenàvem tot! Els quaderns, els llibres, les bates, la senyu i els nous companys de classe. I la vigília del primer dia d’escola tot eren bons propòsits: aquest any sí que estudiaré, escoltaré i els llibres arribaran sencers – sense guixots – a final de curs. Aquest costum dels bons propòsits ha quedat tan arrelat que es fa difícil considerar el primer dia de gener com a primer dia del canvi de la teva vida.
No saltar-se el gimnàs, mantenir l’ordre als calaixos, excel·lir a la feina i, sobretot, tenir cura de l’alimentació després d’unes vacances de trencament d’hàbits i desordres diversos, són l’objectiu de la majoria. I ara, en el context d’emergència climàtica que ha fet estralls aquest estiu amb els incendis arreu i les temperatures extremes, la urgència ens obliga a afegir un bon propòsit més: que aquesta alimentació saludable sigui, també, sostenible.
Per poc que llegiu els meus articles, sabreu que aquest és un dels meus mantres, a banda de l’activisme contra el desori del sistema alimentari amb el flagrant i inexcusable malbaratament alimentari
Per sostenibilitat alimentària entenem que els nostres hàbits redueixin l’impacte mediambiental negatiu. Evidentment, sempre separar residus – que costa ben poc – i omplir el cistell amb productes de proximitat i de temporada. Per poc que llegiu els meus articles, sabreu que aquest és un dels meus mantres, a banda de l’activisme contra el desori del sistema alimentari amb el flagrant i inexcusable malbaratament alimentari. Però la sostenibilitat alimentària, entesa com a manteniment d’un entorn harmònic també inclou la sostenibilitat social. I això no ho dic jo sinó els famosos ODS, els Objectius de Desenvolupament Sostenible, consensuats pels governs membres de l'ONU i que s’havien de fer efectius el 2030, però que vist l’èxit s’han vist obligats a endarrerir. Els ODS número 8, 11 i 12, que corresponen al creixement econòmic, el treball decent, les comunitats sostenibles i el consum responsable, interpel·len les empreses i els consumidors. Per no dir-ho d’una manera tècnica i explicar-ho amb exemples, relataré l’experiència d’aquest estiu. Hem passat una bona part de les vacances a una masia del Moianès. Cuinàvem les verdures de l’hort, recollíem els ous del galliner, menjàvem els embotits de la matança i no ens resistíem als magnífics formatges d’El Canadell. Però ja no tenim ramats i havíem de comprar la carn. És clar que podíem alimentar-nos sense carn, però un dia ens va abellir un fricandó i vam anar a Santa Maria d’Oló a comprar llata de vedella. Al poble hi ha pocs comerços d’alimentació: Un forn, un supermercat i la carnisseria Arcos on vaig comprar, a banda de la llata, unes botifarres de peu de porc antològiques i, ja que hi érem, vins de Pla de Bages i iogurts de la granja del costat. Perquè la major part dels productes que ven són de l’entorn.
Triar comerç local no és només una opció de qualitat, és una aposta pel present i el futur dels oficis, del territori i de les persones
En Rafa Arcos, nascut a Terrassa i casat amb una olonenca, tenia una feina de responsabilitat a Manresa. Amb 50 anys va decidir canviar el rumb de la seva vida com un mitjó i va apostar pel traspàs d’una carnisseria a un poble de no més de 1.000 habitants. D’això ja fa 15 anys i ara, a les portes de la jubilació, fa balanç, que surt positiu perquè l’apassiona la feina de tocinaire (perquè, a banda de la venda, també té obrador) i el negoci va força bé però en Rafa, que sempre és optimista, em diu amb certa tristesa que són oficis que s’acaben i botigues que tenen els dies comptats. No poden competir amb les grans superfícies ni per preus ni per servei. Però, tal com em deien del gremi de carnissers quan vaig publicar a Instagram la visita a Carnisseria Arcos: darrere de cada botiga de poble, de cada comerç de barri i de cada petit obrador hi ha les persones que paguen impostos aquí, generen ocupació al territori, donen llum i vida als carrers i ofereixen un servei personalitzat que va molt més enllà del comercial. Triar comerç local no és només una opció de qualitat, és una aposta pel present i el futur dels oficis, del territori i de les persones. El futur depèn de cadascú de nosaltres, amb cada acte de compra. Aquest curs, inclou en els teus propòsits: comprar els aliments als comerços de barri. Posem-ho en valor.