Avui és el darrer dia de la Fira de la Candelera de Molins de Rei, però si no hi arribeu a temps no patiu: té més de 170 anys d’antiguitat i és una de les més consolidades del Principat, un bé d’interès nacional. Si no podeu enguany, penseu que l’any que ve hi tornarà a ser. 

A Molins, reivindiquen un tradicional plat dels traginers que feien cap a la fira agrícola, la coradella. Parlem d’un guisat clàssic que aglutina tots els menuts del xai: pulmó, cor, sang, fetge, amb sofregit i picada. Un guisat canònic. Deliciós, què us haig de dir, però que s’ha de promoure perquè sembla que té els dies comptats; és una menja que també trobem a Itàlia, per exemple, el fritto di curatela, o a Escòcia, el Haggis, que és el plat nacional: pulmó, cor i fetge embolcallats en tripa de xai. 

Què passa, ¿que ens ofèn veure un cervell que té forma de cervell? Volem una cuina esterilitzada que no vol veure res que li recordi que la proteïna prové d’un animal sacrificat

Parlem, doncs, de menuts; tot un món! Quan es sacrificava l’animal, el primer que urgia menjar era allò que primer es feia malbé. Eren temps sense neveres i tot allò s’havia de cuinar ràpidament... i amb imaginació. D’aquí en surten plats mítics, extraordinaris, un patrimoni culinari, una saviesa, que s’ha anat construint durant segles i que no podem llençar a l’escombraria de l’oblit. ¿Per què? Per moltes raons. Per mandra, per angúnia, per prejudicis dietètics. Els menuts són una part indestriable de la nostra culinària, i com deia Xavier Febrés en un llibre magistral, Menuts i altres delícies porques, no són “viscositats cartilaginoses” sinó “un dels últims pecats legals”, i representen “l’encaix secret de la untuositat” en el paladar.  

Els detractors diuen que no són saludables, que són el filtre de totes les toxines que campen per l’animal. I no és cert, perquè els menuts són rics en proteïna de gran qualitat i contenen abundants minerals. 

Els detractors dels menuts diuen que no són saludables, que són el filtre de totes les toxines que campen per l’animal, quan en realitat són rics en proteïna de gran qualitat i contenen abundants minerals

Diuen també que hem de reduir el consum de carn. D’acord, però sense oblidar que la ramaderia extensiva manté la biodiversitat, la neteja dels boscos i, el que és molt important, l’equilibri social i econòmic del territori. 

Una cuina sostenible és  la que aprofita al màxim els recursos i resulta que els menuts suposen gairebé el 50% del pes de l’animal. ¿Què voldríeu? ¿Un xai que només tingués costelles, espatlles i palpissos? Sacrifiquem l’animal per alimentar-nos, però hem de ser conscients de la responsabilitat moral que adquirim, això és, respectar la cadena tròfica, dignificar el que l’animal ens ofereix. 

Hi ha d’altres crítiques que parlen d’angúnia. De fàstic fins i tot. Què passa, ¿que ens ofèn veure un cervell que té forma de cervell? ¿Una llengua de vedella que ens parla des de la memòria atàvica? ¿Uns núvols de tripes no són exemple de la pròpia essència de la natura?  Volem una cuina esterilitzada que no vol veure res que li recordi que la proteïna prové d’un animal sacrificat. Volem una cuina asèptica i freda, com si l’animal fos un dibuix animat que no es pugui identificar amb l’original. Volem peus de porc en forma de carpaccio o en terrina, no fos cas que sabéssim que hi ha tendrums i ossets. Tot fàcil i “digerible”. 

Sacrifiquem l’animal per alimentar-nos, però hem de ser conscients de la responsabilitat que adquirim, això és, respectar la cadena tròfica, dignificar el que l’animal ens ofereix

¿És així? ¿No hi pot haver menuts en els restaurants de tendència? ¿Són massa antics, massa del Pleistocè, menyspreables perquè són escorrialles? ¿Sabeu quina filigrana s’ha de fer per cuinar-los? Fa segles que estem aprenent i perfeccionant la meravellosa cuina dels menuts. Cada un és un misteri i s’han de tractar de manera particular i gens homogènia. Aquest patrimoni culinari es mereix ser lloat i respectat. Sort que encara hi ha restaurants sensats que en conserven la tradició, des dels més senzills que encara fan els plats pels traginers als grans temples de la gastronomia. 

Prou de raons. Qualsevol dia de l’any, encara que s’hagi acabat la Candelera, a Molins us esperaran amb un bon plat de coradella. Deixeu-vos portar, gaudiu, feu-vos el regal i sereu feliços. I fareu bé al país i al nostre patrimoni més ancestral. 

Llarga vida a la Candelera!