Queden poques hores perquè el Barça femení pugui guanyar una nova Champions League. Al davant s'hi trobarà un os dur de rosegar: l'Arsenal. Les jugadores, però, empeses i animades per més de 15.000 veus blaugranes ho donaran tot per alçar-se amb el títol europeu. Una afició que ja es troba a Lisboa, escenari de la final, i que té encara unes hores per recórrer la capital i descobrir els restaurants imprescindibles on menjar bé.
7 plats portuguesos que has de tastar si viatges a Lisboa
Més enllà dels restaurants, però, és molt atractiu descobrir també els plats de l'autèntica cuina portuguesa. Anar de viatge de vegades és retornar als llocs que et fan sentir viu. I encara que no sigui imprescindible justificar-ho, la gastronomia portuguesa pot convertir-se en una raó de pes. Cada nova estada en aquest territori de la Península et despertarà un interès creixent per la seva cuina. Gustos insospitats i itineraris sorprenents; elaboracions i hàbits culinaris que et faran veure el menjar com una experiència que va molt més enllà del gust. Quines són les receptes més icòniques de Lisboa? Què és allò que no pot faltar en una taula de Portugal en una celebració especial? A continuació, et descobrim els 7 plats portuguesos que has de tastar si viatges a Lisboa.
Pastís de bacallà
Diuen a Portugal que hi ha més maneres de cuinar bacallà que dies té l’any. I no és cap exageració. Una de les més estimades són els pastissos de bacallà, unes croquetes que combinen la textura cruixent de l’exterior amb la suavitat i el sabor intens del peix esmicolat a dins. Ideals per servir amb una amanida fresca o com a tapa per compartir.
Bacallà a la brasa
No deixem el bacallà, l'estrella d'aquest país, ja que els plats amb aquest peix poden ser molt creatius. El bacallà continua sent el rei de la cuina portuguesa i es pot preparar de mil formes diferents. Una proposta deliciosa consisteix a saltar-lo amb ceba tendra, afegir-hi patates laminades ben fines i acabar-ho amb unes olives i una mica de julivert picat. Aquesta combinació, que sovint es fa a la brasa, és sorprenentment senzilla i molt popular a les llars portugueses.
Sopa verda
Molt present a les festivitats locals, la sopa verda és un plat tradicional que combina la dolçor de la patata amb el gust intens del xoriço. Les fulles fines de col li donen color i textura, mentre que la ceba hi aporta profunditat. És una sopa reconfortant que es pot servir com a primer plat o com a opció lleugera per sopar.
Guisat de peix
L'ingredient principal és una variada oferta de peixos, generalment s'usa turbot, congre i lluç. Admet tota mena de peixos i patates tallades en rodanxes juntament amb ceba. La cocció es realitza en uns vint minuts i s'aromatitza amb fulles de llorer, pebre negre i una mica de vinagre. Antigament, els pescadors empraven en la caldeirada els peixos de menor valor, o aquells que es trencaven a les xarxes de pescar. De vegades per assaonar el peix se li afegia una mica d'aigua del mar al caldeiro.
Cloïsses a l'estil Bulhão Pato
Aquest plat és sinònim d’estiu i de bones estones. Les cloïsses, cuinades amb oli d’oliva, all, coriandre fresc i, a vegades, un toc de vi blanc, són irresistibles. Però el veritable plaer és sucar-hi pa i no deixar ni una gota de la salsa. És perfecte per compartir a l’aire lliure amb una beguda ben freda.
Botifarra Mirandela
La història d’aquest embotit és curiosa: els jueus el van inventar per fer veure que seguien els costums cristians i esquivar la persecució. L’alheira, que originalment no portava porc, s’ha convertit en un plat tradicional que sovint es presenta amb un ou ferrat i patates fregides. Té un sabor fumat molt característic que el fa inconfusible.
Pastís de Belém
No podíem acabar aquest llistat de recomanacions sense passar-nos per les postres i recomanar el pastís de Belém. Aquest famós dolç lisboeta s’elabora a partir d’una recepta que antigament guardaven les monges d’un convent proper al Monestir dels Jerònims. El pastís de Belém s’ha guanyat un lloc especial en la rebosteria portuguesa, tot i que sovint es compara amb el pastís de nata. Alguns diuen que només canvia el nom; d’altres, que el gust i la textura són únics i inigualables.