Assetjat pel degoteig de casos de corrupció, els escàndols d’assetjament sexual que han provocat sis dimissions en les files del PSOE, els nervis dels socis de govern (Sumar) exigint canvis estructurals a l’executiu, el trencament amb Junts i la crisi amb altres socis d’investidura (ERC i PNB) que reclamen a Pedro Sánchez que reaccioni i mogui fitxa per tallar l’hemorràgia del me too i la corrupció, l’oposició clamant per eleccions i la impossibilitat d’afrontar amb èxit els pressupostos i el desgast social, han deixat el partit socialista KO i al govern en estat de xoc. Fins i tot els mitjans més propers al centreesquerra comencen a presentar un escenari de fi de cicle polític, de govern acorralat i de final de legislatura, qüestionant la capacitat del govern per evitar un col·lapse. Sánchez vol aguantar com sigui, però alguna cosa ha de fer per sortir d’aquest final sense sortida.
No es tracta d’una tempesta passatgera, conjuntural, sinó que és una crisi estructural que pot definir la legislatura quan encara queda un any i mig per arribar a les eleccions quan toca. El president espanyol viu un moment que requereix una reflexió existencial, però El País ho té clar: “El govern de Sánchez, en les seves hores més crítiques”, titula la seva portada, i en el titular interior és més específic: “La corrupció i l’assetjament noquegen el Govern” espanyol. L’únic que té a favor Sánchez és que l’aritmètica l’afavoreix, perquè el PP no es vol arriscar a una moció de censura que no li dona i que donaria aire als socialistes, i als socis -tant de govern com d’investidura- “no els hi convé l’avançament electoral” perquè l’escenari que afronten és la de la pèrdua de vots, i per tant de poder polític en el Congrés. Sosté el diari de Prisa que Sánchez, després de set anys i mig a la Moncloa, no havia viscut mai una situació tan crítica, i que planteja obertament la pregunta que es va tota la política espanyola: “Això aguanta?”. I Sánchez, davant la metafòrica calavera, cavila què pot fer. “Sánchez demana idees, parla com sempre amb desenes de persones, fa reunions d’estratègia amb el seu equip, avalua plans de Govern i anuncis per intentar recuperar el pols a partir del gener, després de les vacances”, explica El País, que dedica la fotografia principal, un gran primer pla, a l’actor argentí Héctor Alterio, que va morir aquest dissabte, un altre de les notícies del dia que també van recollir la majoria de mitjans.
Però, de moment, “el president ha optat per no prendre decisions dràstiques i rebutja la idea d’un canvi profund de Govern, com li demana Yolanda Díaz. Ara per ara, només té previst rellevar Pilar Alegría, la portaveu, que deixarà el Govern arran de la convocatòria d’eleccions anticipades a l’Aragó, on és la candidata del PSOE. Aquest moviment arribarà probablement just després de les eleccions extremenyes del dia 21”. El to be or not to be particular de Sánchez és “centrar-se en la gestió, apujar les pensions, el salari mínim, prendre noves decisions en matèria d’habitatge, gestionar els fons europeus, utilitzar al màxim el Govern per fer política progressista i no precipitar-se”. N’hi haurà prou? That’s the question.
Comissions de la 'xarxa' Leire Díez
Seguim a Madrid, i la trama del SEPI, que implica Leire Díez, Vicente Fernández i Antxon Alonso, que aquest dissabte van comparèixer davant el jutge de l’Audiència Nacional i van quedar lliures amb càrrecs i mesures cautelars, segueix copant l’atenció de El Mundo. El diari explica que l’UCO atribueix a la fontanera del PSOE i al soci de Santos Cerdán gestions per aconseguir el rescat amb 113 milions de fons públics de l’empresa basca de tubs d’acer Tubos Reunidos, a canvi de cobrament de comissions. En aquesta operativa, la Guàrdia Civil també situa l’expresident de la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials), Vicente Fernández Guerrero. També publica El Mundo una entrevista amb Juanma Pérez Llorca, el nou president valencià, qui renega del seu predecessor i assegura que ell no està “lligat a Mazón, cal dir la veritat i ell no la va explicar”. També recull unes declaracions que posa en boca d’un dirigent històric socialista que no és antisanxista, però que no identifica: “Quedarem molt debilitats en els processos electorals que venen; quan tot passi i l’actual direcció se’n vagi, caldrà reconstruir-nos a partir del que sigui, des de zero o des de sota zero”.
A La Razón també incideixen en la “xarxa” de Leire Díez, que diu està assetjada per un possible repartiment de comissions entre els investigats per mediar en l’adjudicació d’almenys cinc contractes públics per un total de 132,9 milions d’euros, segons sospita l’UCO. Citant fonts de la investigació, el rotatiu de Planeta afirma que els tres imputats es comunicaven a través d’un grup de WhatsApp anomenat Hirurok (que en basc es tradueix com nosaltres tres). També recull en portada que “la refundació del PSOE, sense comptar amb Sánchez, està en marxa”, i explica que la corrupció accelera contactes discrets i diversos ministres es recol·loquen per tutelar el procés. A l’ABC obren amb una enquesta sobre les pròximes eleccions extremenyes, i afirma que “tres de cada quatre votants socialistes a Extremadura no creuen en Gallardo com a candidat”, mentre que la imatge de portada és per uns ucraïnesos en un restaurant de Kiev que sopen a les fosques a causa de la guerra. “Putin sumeix a Ucraïna en el seu hivern més fred i fosc”.
Els discursos subtitulats d'Orriols a Valladolid
A Catalunya, diversitat a les portades dels diaris. La Vanguardia dedica el titular principal a una entrevista amb Luis Argüello, que és president de la Conferència Episcopal Espanyola, que es fica clarament en política. “Cal anar a qüestió de confiança, moció de censura o eleccions”, afirma sense embuts, perquè la situació “està més bloquejada que al juliol, amb una legislatura sense pressupost”, i també advoca per reformar la Constitució per aclarir que “que volem dir amb nació, nacionalitats i regions”, o la qüestió d'“hereu o hereva de la Corona”. El president dels bisbes també va deixar anar una frase curiosa, parlant al voltant de l’interès renascut dels joves per la religió i l’espiritualitat. “Hi ha nous impulsos. I fa falta escoltar tothom. Tothom. A mi em sorprèn veure com a Valladolid cada vegada hi ha més gent que segueix els discursos subtitulats de Sílvia Orriols”. Igualment, es pronuncia Argüello sobre els casos d’abusos, però no al PSOE, sinó a l’Església. Però en aquest cas, no es mulla, i no pot garantir que no apareixeran més casos. “No, no, no, no. Perquè el pecat existeix, tothom —i tothom vol dir tothom, qui parla inclòs— pot mentir, robar o abusar. Per això cal prevenció i afrontar les situacions. Però també cal misericòrdia”.
El Periódico, avui ‘El Periódico de l’Hospitalet’, dedica monogràficament tota la seva portada als 140 anys del reconeixement d’aquest municipi com a ciutat. “L’Hospitalet, un poc econòmic que suma el 3% del PIB català”, titula el rotatiu. El diari ARA, per la seva part, posa el focus en l’enfrontament de Trump amb Europa, que titula “l’estratègia del menyspreu”, i profunditza sobre la nova relació dels Estats Units de Trump amb la Unió Europea que pot impulsar l’extrema dreta als països membres”. El Punt Avui centra el seu dossier habitual en la “fidelitat japonesa” de la inversió nipona a Catalunya.
